Estic malalt

Un relat de: Giser

Estic malalt, i la meva, és una malaltia mental. No m'he pogut salvar de la gran plaga que rodeja actualment a la societat. És més, malgrat diguin que és una malaltia relativament recent, penso que ja existia des de l'origen de l'ésser humà. Fins i tot, aquest bacteri que s'incrusta al cerebel, el podríem portar des del nostre naixement.
Aquesta malaltia tan greu, li hem posat un nom grec, en dubtós honor a un pensador-curador d'aquella cultura ; la culpable del desenvolupament global de la malaltia. Aquest bon home es feia dir Hipòcrates. I amb això ja haureu endevinat el nom de la plaga de la qual us he estat parlant fins ara, la HIPOCRESIA, que ve a dir el trencament del jurament hipocràtic. Però quin pensament? Això vol dir que es dona per pressuposat que amb el dret a néixer adquirim el deure hipocràtic? El deure hipocràtic, per tant, és inherent a la natura humana? Es podria parlar de natura humana? Que és el que tenim de naturals els actuals homos-econòmicus? Que és el que queda de natural a la nostra societat hipocràtica? O millor dit, hipòcrita?.
Veient fins son arriba a ser contagiosa la malaltia que estic criticant, a una societat a la qual pertanyo, i com he dit des d'un principi, jo també estic malalt.

Comentaris

  • qui no estigui malalt[Ofensiu]
    Ainoa | 19-06-2005

    que ho digui, però qui no estigui malalt d'aixo, estarà mlalt d'una altra cosa!!

    un petò, podries fer varis capítols dedicats a una malaltia, de ben segur que et sortia un bon llibre!!

  • COMENT[Ofensiu]
    Llibre | 13-06-2005

    Noi... efectivament... Em sembla que d'aquesta malaltia tots en patim una mica. Alguns en fase terminal, d'altres tot just amb lleus indicis... però tots patim d'HIPOCRESIA.

    Però, avui en dia, hi ha alguna altra manera per subsistir en la nostra societat, si no fem gala d'una certa dosi d'hipocresia?

    No sé... no és que m'agradi la idea, però és una reflexió.

    LLIBRE

  • Felicitats[Ofensiu]
    pèrdix | 23-09-2004

    per haver-te contagiat de la malaltia. Imagino que familiars i amics hauran agraït que deixessis de dir-los la Veritat sempre. No hi ha res que atabali més que una persona Sincera.

    Es broma. Un dels molts relats que no he acabat anava sobre una espècie d'homes que havia estat coetania de Cromagnons i Neandertals. Tenien la qualitat de ser completament sincers i es van aniquilar ells mateixos.

    Penso que unes dosis controlades d'hipocresia són imprescindibles per a conviure en societat. El problema és que hi ha gent que en fa un gra massa, estic d'acord.

    Salutacions

l´Autor

Foto de perfil de Giser

Giser

28 Relats

137 Comentaris

62283 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
ABRAÇADA DE GUERRA

No jugaré a tirar de la guerra
Millor jugaré a l'abraçada de veritat,
on totes i tots s'abracin
en comptes de lluitar,
on tothom riu
i per la catifa rodolen,
on tothom es patoneja,
I tothom somriu,
I tothom s'escolta.
I tots i totes guanyen.

Shel Silverstein