Estic dubtant...

que els sis relats siguin tant llegits i comentats.
Hem resten quatre per tastar. Però abusar d'una xocolatina es un pecat molt lleig així que els aniré degustant.

La frescura i el verd están molt bé però...
XOCOLATA???
això es que és diví!
Quina sort saber tan bé el que ets (per sapiéncia i per sabor)

D'altres encara cerquem...
jo, per exemple cada dia vaig contrastant que no era el que creia...
però ho trobo molt estimulant.
No vui creure.
Vui saber!
a xocolatina per exemple....
una llepadeta.
Espero no estar-me passant...

Et volia deixar una resposta al fòrum, on he vist que ens agraïes a uns quants el fet d'haver-te llegit i comentat, però m'ho he pensat millor i he preferit fer bo el teu agraïment llegint-te i comentant-te algun dels teus originals poemes (savia que me'n quedava algun...). Abans que res, però, vull agraïr-te a tu també el missatge del fòrum, enorgulleix saber que per petit que sigui quelcom que un hagi fet, li ha servit a algú. Per cert, no hi ha res a agraïr, llegir-te és un plaer... això em porta al que t'acabo de llegir.

Em sembla que ja t'ho deia en algun altre comentari, però t'ho torno a dir: em desconcerta la originalitat i "desenfado" amb què mescles la teva personalitat ficticia (no crec que efectivament siguis una xocolatina), els teus poemes, les teves metàfores donant-li a tot plegat un atractiu molt i molt valuós: certament, posant a la classificació "social, crítica, humor, biogràfica, etc" no t'equivoques. Em sembla que és això i més, agafen els teus poemes una dimensió diferent que m'encanta. Son, per usar jo també de metàfores, com una ombra xinesa... que en sí no és res, però vol dir tantes coses... i, al cap i a la fi, hi ha algú darrera. És a dir, molts significats i àmbits comprimits. Què t'haig d'explicar: tu els has fet! En fi, sols dir-te que ho veig i que ho aprecio.

En fi, i ara dir-te que ja només me'n queda un per llegir. Espero no quedar-me'n sense massa aviat: publica! Segur que la xocoloatina en barrina alguna pel cap (sigui on sigui que les xocolatines tinguin el cap).

Em desfaig en nua abraçada ben dolça.

Arbequina.

Doncs magrdada el poema...
gràcies x comentar-me, i dir-te que tenim dues coses en comú com a mínim, ens diem Tina, i tenim un pseudònim de la mateixa familia!
k bo!
Agrega'm si vols i parlarm: tina_saxo3@hotmail.com

de debò! quina passada de poema! preciós! mil i un aplaudiments! que bonic!

Està explicat amb tanta dolçor, amb una mena d'alegria innocent i tendra que m'ha captivat!

Felicitats Xocolatina!

Besets

Anna

jugues amb els mots i les coses, omples de pinzellades de suau ironia i humor el teu poema.
Tens un estil fresc, modern, diferent al dir les coses.
I, no tinguis DUBTES, resultes agradable, divertida i com qui no diu res, obres una màgia d'humana filosofia refrescant.
No t'havia llegit mai i ara t'he conegut i ets molt millor, àdhuc que "l'enciam".
Ets com una trosset de xocolatina dolça i a la vegada com unes gotes capricioses de vinagre... tota una interessant amanida!
ptons i una abraçada!!!

Els títols dels teus relats marquen un recorregut ben extens pel mapa dels diferents estats... emocionals! Potser cadascun d'ells resultat de l'anterior o successius perquè així ho han propiciat les circumstàncies, declares primer que ja hi ha prou ( Estic farta!) després que et falten objectius clars o que estàs molt cansada ( Estic desfeta! ) i ara manifestes a les clares les teves dubtes... molt interessant, francament!

Ben lligat cada estat amb la metàfora de la xocolata que mantens amb bons resultats.

Una última reflexió: pensa que, al temps que tu desitges ser una enciam "fresca i tendra, verda i clara" potser ella està rabent per ser "fosca i dolça, tova i desitjada" com ara ets tu mateixa...

Enhorabona pel relat!

T'envio una abraçada ben donada,

Una quimera