Estic cansada de no cansar-me de tu.

Ja l'havia comentat i ni me'n recordava jajaja

esclar que l'anterior comentari l'havia fet en plena borratxera jajajajaa deu ser per aixo xD

i apart, me repito mas kel ajo, he posat el mateix a tots dos practicament U_U soc un cas...

Cansat de no cansar-me de recorrer el seu record,
cansat de no cansar-me d'enyorar-la, de somiar-la,
cansat de no cansar-me d'ella, també...

com veus, m'he identificat mmolt en el teu poema... brutal =)

Impresionant la manera com expresses els sentiments, m'ha encantat, de veritat, a part de que m'he sentit molt identificada, escrius molt bé!


petons


norita*

expresses una cosa que jo sento tal qual, és preciós

...cansat de no cansar-me d'ella, de no trobar mai una sola repetició en el movimetn dels seus cabells, d no deixar de fascinar-me pel seu somriure, de no desfer-me cada cop que em mira, de seguir sent victima del record de tot allò que podiria haver estat...

arribo a casa en avançat estat etílic i em trobo un comentari :D alegriaaaaa! iuhuuu! visca la sidra!!! bona nit!!

He llegit uns quants relats teus i m'he adonat que molts parlen d'això, de com oblidar a alguna persona, que per molts motius que tinguis per no estimar-la, l'estimes pel simple fet d'estimar-la...

Et comento aquest i no els altres, perquè és el que més m'ha agradat:D!

petons!

Lídia!

i el poema.

Curt i senzill, amb poc has pogut transmetre molt. La frase final és clau. He de llegir més de tu!