Estètica

Un relat de: Vladimir
“La senyora Romagosa s’ha operat els pits”, penso quan la veig arribar a la platja. Ho endevino per l’embalum que s’insinua sota la brusa de seda. I quan es treu la roba, la carn de la pitrera –efectivament– tiba el biquini vermell i vessa sobre les vores. Amb una contorsió voluptuosa, la senyora Romagosa es desfà de la part superior del biquini i els pits es mantenen ferms com soldats, sense cedir ni un mil•límetre a la força de la gravetat. Els mugrons que l’estiu passat semblaven capcots, han recuperat la posició a l’epicentre de cada sina; en estirar-se damunt la tovallola, són les cireretes que coronen el pastís, encerclades per arèoles de xocolata.

Però la restauració, observo, no s’ha limitat a les mamelles: de les cames han desaparegut els rierols de varius, no hi ha vestigis de cel•lulitis als malucs, les cuixes han recuperat la fermesa i el ventre no fa cap plec de greix. És evident que la senyora Romagosa ha passat pels bisturís d’un exèrcit de cirurgians! Però també s’ha tornat altiva –en arribar, ni tan sols m’ha saludat– i ha perdut la discreció habitual: quan es banya se sap observada i força les postures com ho fan les models davant dels fotògrafs. “Admireu-me!”, sembla que digui, desafiadora, mentre s’espolsa la sorra molla o s’eixuga l’aigua que llisca per les corbes.

Em treu de l’embadaliment una veu femenina a la meva esquena:

–Bon dia, senyor Dalmases.

Em giro. És la senyora Romagosa.

Comentaris

  • doncs això[Ofensiu]
    Onofre | 21-11-2011 | Valoració: 10

    nulla ethica sine aesthetica.

  • La filla de la senyora Romagosa?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-09-2011 | Valoració: 10

    És la seva filla?A mi m'ho ha semblat. Els pits i les cuixes són idèntiques a les de la seva mare. La cara no. La filla és més tibada, altiva. La mare riu. I mira, m'he vist estirat a l'arena, contemplant les gràcies de la filla o qui sigui. Ho has escrit i m'he identificat ràpidament amb els protagonistes. Un breu, intens, humorístic i curiós relat viu. M'ha encantat. Una abraçada.

    aleix

  • Segurament...[Ofensiu]
    AVERROIS | 03-09-2011 | Valoració: 10

    ...aquell dia no deuries portar les ulleres per aixó la vas confondre. O potser era la seva filla i per això se semblava tant.
    Un relat amb bon humor i unes descrfipcions molt acurades. Sinó portaves les ulleres sembla que algunes coses si que les veies bé. Pillín!
    Una abraçada.

  • Homenatge a Calders?[Ofensiu]
    angie | 03-09-2011

    Els teus microrelats són del milloret que corre per aquí i amb aquest, omples el pot (naturalment de la bona confitura), així que només puc continuar les teves passes i no deixar de llegir-te aquí o allà i gaudir de la lectura, la bona lectura. M'ha recordat molt als contes de Calders, dinàmics, arrelats a la ironia i amb uns senyals marcadament crítics, amagats rere personatges sovint ridículs.
    Una abraçada, artista!

  • No he vingut...[Ofensiu]
    rnbonet | 03-09-2011

    ... a para ací -aquí- per cap recomanació (encara que a l'allan lee l'admire) sinó perquè sé que un microrelat d'en Vladimir quasi sempre s'ho val -paga la pena-.si tenim en compte -copsem- la varietat dins -dintre- la qualitat.
    El relat 'negre' ("Un ram") conjuga perfectament amb l'intranquil "El sisè senti", explotant el trio amb l'irònic i estimulant a la vegada "Estètica", el qual no m'importaria gens -no em faria gaire nosa- il·lustrar.

    PS.
    1. Com estem 'en crisi i en rebaixes' (diuen) el comentari és 3x1. Val?
    2. Els -?- s'inclouen perquè fa uns mesos m'he trobat amb 'catalans estrictes' els quals confessaven """" l'esforç immens""""? per entendre una mateixa llengua amb diferents variants. Serien soques!!!

    Ah. I quasi se m'oblida.... Salut i rebolica!

  • alaaaaaaaaaaaaaa[Ofensiu]
    allan lee | 03-09-2011

    què bo!! Què bo!! mmmm. Amb cireretes de pastís i tot, no li falta res, ostres. magnífic!

    a

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vladimir

Vladimir

93 Relats

501 Comentaris

229456 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
De la collita del 67. M'agrada la concisió. Shakespeare deia que la brevetat "és l'ànima de l'enginy" i Chekhov, que era "germana del talent" (encara que el meu admirat homònim, Nabokov, afirmava que "la tendència als aforismes és símptoma d’arterioesclerosi").

He guanyat molts premis literaris; n'he perdut encara més. He publicat tres llibres: "Els reptes de Vladimir", (Bubok, 2010) i "Catàleg de monstres" (Marcòlic, 2012) i "Les mil i una" (ARC-Lo Càntich, 2014).

Des d'Agost de 2010 tinc un bloc dedicat al microrelat en català: La bona confitura