Estem de tornada

Un relat de: Eduard Massó Cerdán

Hui és dia de tornada. Tornada a allò quotidià, al treball, a vore els companys, a llevar-se d'hora i a gitar-se tard, a vore poc els amics, la núvia, la família. Però és el tornar a la realitat. Les vacances són una mena de somni, de trànsit d'una vida a una altra. Un recupera la son, encara que diguen els "experts" que la son no es recupera mai, per a mi és tot un reconstituent poder alçar-me de bon matí sense despertador (bé, sense l'alarma del mòbil). La vida canvia. La qüotidianietat (si és que es pot dir així) dels dies d'oci sempre seguixen un mateix patró: els primers dies, em seguisc alçant prompte, sense perdre la son però aprofitant els matins per a fer coses: dur els trages i les corbates a la tintoreria, comprar el periòdic, fer encàrregs, renovar del DNI (si cal), etc... però a mesura que passen els dies, aprofite per a eixir (encara que no sóc massa nocturn), per a quedar a prendre unes cervesetes amb els amics, dedicar-li molt més temps a estar amb la núvia, i l'hora de tornada a casa es va retardant, vulgues o no, l'hora en què Morfeo em vé a visitar. Això és una cadena de causes i conseqüències que m'agafen sorpresivament el dia abans d'anar a treballar sense ganes d'anar al llit a una hora prudent. Però un, que és mínimament disciplinat, se'n va prompte encara que, malgrat els esforços per a dormir-se aviat, m'escolte a cada hora el só del rellotge que m'anuncia que el primer dia de treball serà un dia d'arrosegons per la son, que es pot dur endavant gràcies al descansament acumulat (seguisc sense creure'm els "experts", que diuen que la son no es recupera ni s'acumula) i els dos cafès de rigor. Ho aconseguisc més o menys a l'hora en què m'he solgut dormir els darrers dies.

De bon matí, m'alce, li furte uns minutets al dia, però finalment venç a Morfeo. Em pose el trage que ahir vaig recollir de la tintoreria. Cap de les corbates que vaig portar a la tintoreria "pega" amb la camisa, així que n'agafe una altra. En realitat, sempre combine de la mateixa manera camises i corbates, tampoc m'ho pense molt. El suficient com per a anar diferent cada dia de la setmana. De tant en tant desafie el meu classicisme tradicional i trenque la rutina. Això és quan descobrisc un "conjunt" que mai m'hauria imaginat que combinés, pero el veig a un company i recorde que tinc eixa camisa i eixa corbata (més o menys). La moda no està feta per a mi. O jo no per a la moda. Sóc un convencional convençut, al menys en este aspecte. De compres vaig quan és estrictament necessari. La meua núvia, tot s'ha de dir, tampoc n'abusa massa. L'acompanye de tant en tant i ella aprofita per a suggerir-me alguna coseta que comprar-me. I prou.

El despatx m'acull amb els braços oberts. Tampoc és un dia massa complicat. Tinc que fer algunes coses. Les faig ràpid i pareix que les primeres hores de la jornada passen entre les salutacions als companys, retrobada amb tothom i gestions de poca importància. El dia es complicarà a mesura que passe el dia, sempre passa, però me'n recorde de relatsencatalà.com i escric unes línies. Com sempre, m'enrolle que fa gust i decidisc acabar. Em truquen. He de fer coses.

Definitivament, he tornat a la realitat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer