Estels fugaços sobre el Pedraforca

Un relat de: Àfrika Winslet

Als cims quedaven les banderes,
encara humides i juganeres
amb l'alè expel·lit,
color saliva,
estrelles de bombolles.

Cridaven paraulotes
indecents i poc cristianes
que feien eco a la vall
entre dos pics iguals,
tal vegada de mil metres.

De lluny estant ja s'albirava
el negre núvol de tempesta.

Camps de pigues impacients
dansaven al so del vent
que xiulava entre les pedres.

El mar de rínxols s'embravia
sobre la sorra blanca i fina,
escuma espessa,
de les platges d'Orient.

Quedava ja poc temps
pel diluvi universal,
i jo sense barca...

Les primeres quatre gotes
grosses, càlides, amb força,
queien sobre la neu,
les flors, l'escorça
d'una terra amb taquicàrdia
de tant fer giravoltes.

Petons elèctrics provoquen
calfreds i gemecs d'aigua
corrent i saltant i evaporant-se,
torrents, bassals i cascades
de plaer cristal·lí.

Terratrèmol embogit
que trasbalsa l'univers,
lluna que em pica l'ullet,
calma suau i negra nit,
estels fugaços sobre el Pedraforca.

Comentaris

  • em sembla una canya de poema!![Ofensiu]
    gypsy | 16-01-2007

    no et poso un altre 10 perquè ja ho vaig fer l'altra dia.
    M'ENCANTAAAAAAAAA!, ho enteneuuuu? per a qui ho llegeixi i li sembli exageraaat.

    Penseu que potser sóc una hipersensible, és una possibilitat i potser el poema és una merda, perdona Afrika, saps que no ho penso, estic fins als collons de que quan quelcom t'agrada ja no ho puguis ni dir.


    petons guapa! i no deixis d'escriure.

    gypsy

  • Ostres[Ofensiu]
    gypsy | 14-01-2007 | Valoració: 10

    més que poema és megapoema.
    Hi han imatges que posen la pell de gallina,
    metàfores impossibles i brillants, aquests estels tan especials com qui els ha retut homenatge.

    Una meravella.
    PD: tan me fot si sembla "coba", ara em parlàvem al fòrum. Pegues? no li trobo pegues i em quedo tan ampla i feliç després d'haver gaudit d'aquests versos.


    gypsy

  • Sol_ixent | 14-01-2007

    eis! recordo haver pujat el cim del Pedraforca fa ja molts anys -potser uns 10... mare meva com passa el temps!- tot i que tinc molt present la sensació que tens quan ets a dalt, perquè tot el cansament de l'excursió arriba al seu punt àlgid amb la vista que hi tens... -bé, potser una mica poètic, però és que avui ja ho estic una mica!-

    bé... dir-te que el poema m'ha agradat força, tot i que, no sé perquè el trobo força diferent al que tu acostumes a fer...

    una abraçada molt forta! ;-)

l´Autor

Foto de perfil de Àfrika Winslet

Àfrika Winslet

107 Relats

829 Comentaris

159595 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).
Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...

Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com

I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...



eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!

ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS

Ed. Emboscall


Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.


He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:

1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.

Ara, no penso perdre-ho mai més.