Estels de silenci...

Un relat de: onatge
Estels de silenci
sota la lluna d’espera...
el temps és una paraula
escrita del revés,
o una flor als llavis
de la tramuntana,
un somriure que
bufa els núvols,
la llàgrima al
trapezi de la vida.


Estels de silenci
a la platja de l’espera,
s’adorm la tarda
a la vall del dolor,
les gavines de l’esperança
reposen a la barca
del gran viatge...


Estels de silenci
només l’eco entre dos cors,
el somni d’ulls oberts,
la cremallera del temps
s’obre sempre endavant,
el poema que ens
atia el foc de viure,
i per camins de vida
humits de passió
esdevenim vianants...
Estels de silenci
al badall de la nit,
sense fred, l’esgarrifança
d’estimar, un bressol
de paraules en
l’insomni del dolor,
records petrificats
a la teranyina
de la memòria...


Estels de silenci
que calmen el
crit amargant,
florim de l’amor
i amb amor,
només ens queden
pètals d’enyor,
sort de la cala.


Estels de silenci
en la rosada
que besa el poema,
en l’abraçada profunda,
en la distància curta
entre la Cala i el far,
la carícia del vent tramuntanejat,
en la nit estrellada,
viatge de vida amb
passatge de viure,
som un temps
en la brevetat.


Estels de silenci
a les roques,
addictes al mar
que sempre és viatge,
un maridatge de paraules
a l’altar dels sentiments,
fruita del temps,
la dolçor natural
a voltes aspre,
a la pell la set de viure.


Estels de silenci
la porta closa,
tal vegada sense
clau ni pany,
la cançó de totes
les músiques,
l’encanteri de les il•lusions,
l’atracció entre dona i home
persona i persona.


Estels de silenci
al balancí davant del mar.
Caminem damunt
les aigües..., a hores
de lluna temps de sol,
a l’enclusa de la vida
ja no podem forjar
el que ja està forjat,
però podem donar tremp.


Estels de silenci
a la plaça buida,
al banc de la vida
hi reposem, ens
abracem les mirades,
una mà es fa poema
amb l’altra mà...,
somriem, i enlairem
els estels de silenci...

onatge

Comentaris

  • Definint l'amor pel poema[Ofensiu]
    Marc Freixas | 25-07-2011 | Valoració: 10

    Ho interpreto així :

    com l'amor pel vers i la paraula,
    el tot que és el poema
    dins els teus estels de silenci...
    dins una vida que sense això no podria arribar mai a ser.

    Preciós poema -i no és per fer la pilota-
    Tal com ho veig, senzillament així de clar.

    Una abraçada ben literària.

    Per cert, ja he vist que n'has penjat tres de seguits de nous, però al no haver llegit abans aquest, he preferit llegir aquest immens poema de dos minuts i comentar-lo perquè val la pena.

  • Silenci amb les carícies del mar....[Ofensiu]
    Fada del bosc | 24-07-2011 | Valoració: 10

    Llegeixo i començo a sentir aquella salabror mentre sento com les ones espeteguen a les roques tot veient passar la vida en silenci....

    Enhorabona per aquest magnific poema

    La Fada

  • preciós ontage...[Ofensiu]
    joandemataro | 24-07-2011 | Valoració: 10

    un poema ple d'imatges i de sentiment, m'ha encantat

    felicitats
    joan

  • Mans salades acariciant[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-07-2011 | Valoració: 10

    Les teves mans de gran poetessa estan humides de mar, plenes d'ones i escuma arreu. Els sentiments vitals s'expressen passejant prop de la cala, aquella cala prop del far que tan bé coneixes. Homenatge fantàstic a l'amor, a la sensualitat d'expressions que escrius amb cor a cada paràgraf. Ara a l'estiu agraeixo lectures així que em transportin a les cales prop de l'ametlla de Mar, Garraf, Caldetes, la Cala Pedrosa o Garvet. Una abraçada ben refrescant, ben salada.

    aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

392570 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com