estelada

Un relat de: Paula Przybylowicz
Si jo en fóra soldat de guerra
duria ben alta la meva bandera
mostrant amb orgull i passió
quatre barres de la meva terra.

L'estrella lluent alçaria
com a senyal d'un ideal
i allà on fora la mostraria
exclamant pel meu poble llibertat.

I junt amb mi lluitarien
tots aquells que tenen un anhel,
que en la sang porten la pàtria
i dins el cor duen l'estel.

Comentaris

  • Antiguitat profunda[Ofensiu]

    voëlvry, te n'has anat a buscar un relat antic. Quina vergonya em fa.. però bé, els tinc perquè fa gràcia veure'ls anys més tard.
    No sé polonès. Tot just he reprès la relació amb el pare després de molts anys, i de moment només en tinc el cognom i quatre mots comptats. Aixo sí, ja li he demanat que me n'ensenyi. Aleshores podrem compartir paraules en aquesta meravellosa llengua.

    Vagi bé!

    Paula.

  • Paula 2on[Ofensiu]
    voëlvry | 21-04-2017

    Si vols qualque dia podem parlar d'això en persona, fent una volta o el que sigui, i perdona'm per la poca discreció :(

  • valenta[Ofensiu]
    voëlvry | 21-04-2017 | Valoració: 10

    Amb el lliri que tenen alguns a la pàtria, és de celebrar que encara que sigui poesia t'atreveixis a parlar de guerra. Una pregunta, parles Polonès?

  • Molt bé.[Ofensiu]
    Annalls | 01-02-2013

    Molt maco el poema.

  • Gran poesia patriòtica[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-01-2013 | Valoració: 10

    És molt´difícil escriure poesia patriòtica. Els sentiments hi són molt presents i hi ha la possibilitat de caure en un cert color rosa ensucrat. En canvi aquest magnífic poema ha descrit, amb una forma preciosa, un sentiment amb llum i decisió. Un més que vol la llibertat de Catalunya, la independència, et saluda i et transmet una forta abraçada.

    Aleix

  • Molt edificant[Ofensiu]
    dolors_cabot | 20-01-2013 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt Vidal. Comparteixo els teus sentiments.
    Endavant amb les paraules i l'estelada!
    Dolors

  • POBLET | 19-01-2013 | Valoració: 10

    un dels que tenen l'anhel que tant bé proclames en aquest magnífic poema. Felicitats
    Estic amb tu, i tant!

    Cordialment

    Josep Maria

  • B. Julià | 18-01-2013 | Valoració: 10

    i junt amb tu lluitarem, estimada! ple de força i sentiment! m'agrada! =)

    salut paula!

  • Genial[Ofensiu]
    Lecram | 18-01-2013 | Valoració: 10

    Un relat curt, però intens...m'ha agradat molt, i m'ha fet recordar un relat meu que també parla del desig de llibertat per la nostra estimada terra Catalana.

    Una abraçada.

  • Molt Bonic.[Ofensiu]
    empordà | 18-01-2013

    m'encanta i em sento molt identificada.
    m'agrada molt el que escrius.

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Paula Przybylowicz

Paula Przybylowicz

20 Relats

62 Comentaris

10184 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:
Nascuda a Barcelona el 1997, d'arrels lleidatanes i poloneses, i corpresa per Girona, ciutat adoptiva. Actualment estudio filosofia a la ciutat comtal.

Escric irreflexivament i, com Ió, si se'm preguntés, no sabria respondre satisfactòriament per què. És, en tot cas, un petit oasi a la vasta academicitat crítica i auto-imposada de què es nodreixen els meus dies. Sóc mala filòsofa perquè m'enamoro fàcilment, de persones i de sensacions; el plàcid goig de l'eternitat en la bellesa, que tot ho atura, em pot. Em desenamoro també fàcilment, de persones i d'idees. Em moc, per tant, en aquest vaivé, que penso tan humà.

M'agraden els viatges en tren, passejar i la música nostàlgica (com a herència transgeneracional). M'agrada molt, molt, menjar, cuinar i que em cuinin (per a mi, no a mi, és clar). Sóc més de bosc i muntanya que de mar, tot i que llegir un bon llibre amb la remor de les onades de fons no té preu. M'agrada quan el vent mou les fulles dels pollancres, l'escorça clapejada dels plataners, la llum reflectida en l'aigua. M'agrada l'olor de pedra humida, d'esglésies i llocs antics, dels geronis, la menta i el romaní.
M'agraden els cossos masculins i els femenins. M'agraden les persones. M'agrada força tot perquè em deleito fàcilment, amb gairebé tot.

Fins aquí, és tot safareig. Els temes pràctics venen ara.

Veient els recurrents comentaris d'ànim, apunto que no sóc una persona trista, i molt menys ho veig tot de color negre. Si algun dels meus escrits desprèn certa foscor és perquè els moments de dolor, en general, són fàcil de descriure.

Estaria molt agraïda dels vostres comentaris, sempre ajuden a millorar i a compartir idees.

El meu blog personal és: https://paulaprzybylowicz.blogspot.com.es


Paula