Cercador
ESTELADA
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
ESTELADA
(Salms 8 i 19)
En una nit negra i clara
dóna goig de contemplar,
estirat sobre la prada,
els estels amb la mirada.
La lluna ben amagada
no gosa treure la cara
per no deslluir l’encís
que el gran firmament
ens mostra.
O portal del paradís,
aura tranquil•la i suau,
que em fas degustar la pau,
similitud que porta
de Déu el bondadós rostre.
Ma existència, il•lusionada,
sembla una amb l’estelada !
Ara..., però, no és adient,
la pol•lució que domina
i regna en aquest moment,
enterboleix el cel
com en el vidre una alenada,
també el temps ha passat
i tinc la vista cansada.
El desencís, podrà amb mi?
Trontollarà el cos vell
amb qualsevol desnivell
que ensopegui en el camí?
El cor en mana el cervell
que em recorda amb plenitud
la tranquil•la quietud
d’estar ajagut a l’herbei.
Absort i amb admiració
percebo l’estelada
més bé que en la pura visió,
i ens transformem ella i jo
en més vitalitat
que en el temps de l’antigor.
Em sento millor que ahir,
car tinc allò que volia
i més del que puc tenir!
El rostre que pressentia
quan mirava el firmament
suara el tinc ple d’alegria
a dins de la meva ment!
Josep Vendrell i Torres
(Salms 8 i 19)
En una nit negra i clara
dóna goig de contemplar,
estirat sobre la prada,
els estels amb la mirada.
La lluna ben amagada
no gosa treure la cara
per no deslluir l’encís
que el gran firmament
ens mostra.
O portal del paradís,
aura tranquil•la i suau,
que em fas degustar la pau,
similitud que porta
de Déu el bondadós rostre.
Ma existència, il•lusionada,
sembla una amb l’estelada !
Ara..., però, no és adient,
la pol•lució que domina
i regna en aquest moment,
enterboleix el cel
com en el vidre una alenada,
també el temps ha passat
i tinc la vista cansada.
El desencís, podrà amb mi?
Trontollarà el cos vell
amb qualsevol desnivell
que ensopegui en el camí?
El cor en mana el cervell
que em recorda amb plenitud
la tranquil•la quietud
d’estar ajagut a l’herbei.
Absort i amb admiració
percebo l’estelada
més bé que en la pura visió,
i ens transformem ella i jo
en més vitalitat
que en el temps de l’antigor.
Em sento millor que ahir,
car tinc allò que volia
i més del que puc tenir!
El rostre que pressentia
quan mirava el firmament
suara el tinc ple d’alegria
a dins de la meva ment!
Josep Vendrell i Torres
Comentaris
-
Molt bo el poema[Ofensiu]Rafaelmolero | 05-07-2014 | Valoració: 10
Estic llegint-ho i em fa pessigolles en l' estòmac, i em fa imaginar coses belles i meravelloses... és un poema molt bo. Està molt bé... m' alegre de' haver-lo llegit un cordial abraç. Rafael Molero
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
817873 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >