ESTELA

Quan la Laura al cap de cinc anys digue al seu marit Lluis. Ara si que estic segura tindrem un fill. Ell la abraça ben fort, mentres amb els dits enretirava un ble de cavells rossos de la seva cara. I allavors es senti molt feliç.
Per la tarda ho comunica a la mare.
Mare, saps seras avia, ara si que estic segura.
La seva mare la Merce, li caigueren per terra les claus del ninxol dels avis, i es crema el capciro dels dits, ja que es disposava a encendre la llantia.
Ai Mare de Deu, mira que tries bon moment, digue mentres colocava els crisantems al gerro. Pero estic molt i molt contenta. I mentres recollia la clau, es traie un mocador de puntetes i una llagrima escadusera es frega, la Laura mai sapigue si de pena pels difunts o de joia, per la vida que començava.
Al vespre la Laura veie que el pare ja ho savia.
La mira amb aquels ulls tant blaus, molt semblans als seus i digue.
Per fi l,hereu, ara si que a Can Janot no mancara res.
Merce posa mes penellets i tu Lluis porta vi ranci, aixi s, ha de cel.lebrar.
I els mesos passaren, i arriva l istiu, tots amb la joia de l, espera del nou infant.
La Merce teixia peucs i jerseis blaus, hi tenia bona ma i la Laura feia camisetes blanques i blaves i tambe folra el bressol de cretona amb floretes blanques i blaves com ha de ser.
El avi Marti junt amb el gendre compraren un cotxet tambe blau,eren els anys cincuanta cap els seixanta i no es feien ecografies. Tambe es tenien encara els nens a casa.i em molt esforç.
I arriva el moment, un caloros dia de istiu, avisaren al metge i la seva dona que era llevadora.i
I la Laura suava i temia forts dolors, i els altres patien per ella.
I aixi arriva la nit, una lluna gran molt gran i grossa. La mare comenta, es normal les criatures neixen quan la llune fa el ple.
El metge es mira la seva dona i res digue.
I de sobte la lluna es feu mes petita, la Laura entre dolor i dolor tambe ho veie.
Es un eclipsi esclamaren, un eclipsi de lluna, que extrany.
I la llevadora animava, va empeny una mica mes, ja falta poc.
I la Laura per fi dona a llum, en el precis moment que el eclipsi estava en la seva plenitud.
Tots preguntaren al sentir el plor.
Esta be el nen? Si esta be digue la llevadora, pero es nena. Ja ho savia digue la Laura, i se tambe com vull anomenar.la. Es dira Estela, ja ho he decidit fa molt temps.
I aixi fou, l, anomenaren Estela, i va ser una mica diferent del hereu esperat. Pero be, aixo ja es una altre historia.