Estel fugaç...

"Salvat, bon dia. En què el puc ajudar?" Des de l'altra banda del telèfon llisca un suspir. "Bon dia?" Una dolça veu femenina va descosint el silenci misteriós que ha vestit aquella trucada. La noia, dubtant, comenta que li sembla haver-se equivocat de número de telèfon. El teleoperador mai havia sentit aquella sensació de misteri i curiositat davant d'alguna veu. Duïa gairebé onze mesos sentint dia rere dia, trucada rere trucada, tot tipus de veus: veus agudes, veus greus, veus afòniques, veus escardades, agres, estridents... Però mai una veu l'havia captat i embolcallat com ho acabava de fer aquella. Potser allò no era un simple encontre casual a través del fil telefònic. Aquesta mena de sensacions no poden sorgir així com així. Potser podria ser l'inici d'una nova relació. Aquella sensació que li havia provocat la veu de la noia era inexplicablement especial. Una allau de projeccions de futur colapsen la ment del noi, mentre ella es disculpa, es despedeix i penja. Ell ja no tornarà a saber-ne res més. Aquell amor haurà passat com un estel fugaç.