Estats d'ànim

Un relat de: laura lara martin

Coneixes la sensació de pau que a voltes pots notar quan estàs en companyia d'algú? És aquella que desapareix cada volta que marxes...

La casa se'm cau a sobre; l'alegria, els somriures... desapareixen; i comencen les baralles, les mirades de fàstic, els crits, l'odi en l'ambient. Eixa sensació d'angoixa que t'atrapa sense voler, que et satura...que t'ofega. I, llavors, desitges prémer eixe botonet que et faça desconnectar del que tens enfront de tu; t'imagines a un oceà infinit, on l'horitzó barreja el mar i el cel. Allà, a l'aigua, tu. I ho veus tot blau, fins que tanques els ulls i pots escoltar el silenci. Sí, el silenci té so, el que passa és que normalment no ho podem sentir. Ni tan sols podem aconseguir eixe silenci...

De sobte, al fons de la casa, algú escridassa amb un to gens agradable. Caus. T'enfonses dins eixe mar. Tornada a la realitat. Ara, a taula, eixe silenci no és pas igual que el que havies imaginat. Aquest t'incomoda. Menges, i menges, i menges, per tal d'acabar i poder tancar-te, de nou, a la cambra on has pogut arribar a olorar la pau, la tranquilitat... el relax.

Una musiqueta sona de fons. I de sobte, viatges a un carrer de França. I ahi estàs: mirant l'aparador d'una tenda de llibres antics. Des d'aquell vidre, pots olorar això que tant t'agrada: l'olor a paper antic.

Comentaris

  • Descripció[Ofensiu]
    Lèvingir | 24-12-2007 | Valoració: 10

    de moltes sensacions, malgrat a vegades, són necessaries no sempre les desitgem. Salut
    Lèvingir

  • Jo sóc Jo | 11-05-2007

    "prémer eixe botonet; [...] un oceà infinit" ... ui, ui xD

    Feia temps que no escrivies. M'ha agradat retrobar-te evadint-te en un mar de pau tot i que desapareix.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de laura lara martin

laura lara martin

17 Relats

55 Comentaris

18616 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Hola, em diuen Laura i sóc de València (P.V). Sóc del 2 de desembre de 1986 i estudie ciències ambientals. M'agrada de tant en tant i,sobretot, quan l'ànima ho necessita, escriure, encara que sóc conscient de què no ho faig molt bé, però almenys m'ajuda a desfogar-me. Una de les meues aficions és el teatre! i ho practique actualment (des de fa temps).

El meu correu : lamarlau@alumni.uv.es
El messenger: laura_lara_martin@hotmail.com

Un beset per a tothom