Estant amb tu aimada

Un relat de: AVERROIS

Dolços són els teus petons,
melosa ta mirada,
feliços els segons,
estant amb tu aimada.

En el silenci del teu cos,
voldria tenir morada,
vivint sempre en repòs,
estant amb tu aimada.

En els teus braços el bressol,
de la meva carn cansada,
però sempre tindria consol,
estant amb tu aimada.

Confosa entre els teus cabells,
estaria l'anima descansada
i tindria tots els anhels,
estant amb tu aimada.

Necessito les teves mans,
màgiques com una fada,
per trobar el descans,
estant amb tu aimada.

Et necessito a tu, amor,
com fresca cascada,
per refrescar-me el cor,
estant amb tu aimada.

Comentaris

  • m'ha cridat l'atenció ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 02-10-2005

    no som lectora de poesia, som una negada, però m'ha cridat l'atenció la paraula "aimada" un germà del meu padrí, poeta de l'Escola Mallorquina" té un poema que se titula "O aimada de ma vida" els renaixantistes mallorquins l'empràven sovint , m'agradat llegir-te.

    una aferrada

    Conxa

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370454 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!