Estan entre nosaltres

Un relat de: angie

Feia un any que havia deixat d'abraçar-la, de sentir la seva escalfor amarant-li el pit, de besar aquella veu dolça que el conhortava. La seva presència només la tenia en el seu regal compartit, els seus fills.
El so agut i constant emés per una màquina atemorida va endur-se-la i va esquinçar la seva vida.

*

El color d'aquell immens record que l'invaïa les darreres hores va convertir-se de sobte en un blau seré. En Jaume fugí del dolor amb un mut suspir i es separà del cos per anar a trobar-la.
I allà, enmig de la badia mancada d'onades, quan el sol de novembre petonejava com un amant apassionat el mar, allà on les roques assenyalaven l'horitzó, esperà a una barca de casc blanc, la seva Atlántida.
Ja la veu!. I ella és a la proa!, figura de sirena brillant com estrella nova, de nuesa elegant, tota llum, tota rialla... L'angoixa havia acabat. I com el temps ja no té cap sentit, el sol s'enfila de nou damunt la platja i la vesteix ara de groc amistat i ella baixa fent un salt d'àngel i s'atura escampant rajos d'amor al seu voltant. I embriagats de forta empatia i saturats de máxima felicitat, deixen anar llàgrimes de tendresa continguda pel temps que han estat allunyats.
I en la solitud de l'arena sense temperatura, abandonats en un món fantàstic d'eternitat, les dues ànimes es fonen en un vol de gavina i s'endinsen en un paradís des d'on la seva única tasca és esperar i preparar la benvinguda dels que a la Terra no els hem deixat mai d'estimar.

Cada cop que passejo a l'hivern, descalça entre les algues que l'aigua ha rebutjat, els sento rient i fent corredisses, ballant cançons d'enamorats...


Comentaris

  • amb molt sentiment![Ofensiu]
    mjesus | 23-03-2006 | Valoració: 10

    ja em va agradar quan el vaig llegir al repte, i ara amb una lectura més calmada m'agrada més. Tens una manera d'expressar molt poètica (s'enten perquè fas molta poesia i bona), lleugera i amb molta tendresa.

    Aquest relat està molt ben ambientat, aboques els sentiments amb imatges ben descrites.

    Felicitats!
    Petons

  • ple de poesia...[Ofensiu]
    ROSASP | 19-03-2006

    Des del començament fins al final. Un doll de màgia i tendresa embolcalla aquest relat, on la capacitat d'estimar sobreviu per damunt de qualsevol cosa.
    Eteri i misteriós el vol de l'esperit troba més enllà del que havia cercat i es fon amb l'essència de l'univers del que sempre ja havia format part.
    Imatges precioses que recullen fragments de somnis, que es fan reals quan es senten de veritat.
    Aquest cant d'enyor i esperança que els teus peus escolten entre les algues és un pessigolleig que ens ajuda a saber que encara estan entre nosaltres, en qualsevol detall minúscul que ens els faci recordar.

    Jo crec en una mena d'energia que es transforma, en els somriures que queden gravats com tatuatges en la immensitat, en les abraçades que s'escampen amb les remors de les fulles, en la veu incansable de la mar, en el batec lluminós de les estrelles, en el tacte satinat dels pètals d'ametller florit...
    Així és com m'has fet sentir la presència dels que mai oblidarem.

    Angie, avui m'he dedicat una bona estona a llegir lentament els teus relats, al ritme d'aquest dia melangiós i gris.
    Tens molt a dir i ho fas d'una forma molt especial. Força i tendresa s'escampa entre les lletres...

    Molts petons, bonica!


l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

276259 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com