Estació fantasma

Un relat de: Englantina
Feia cinc minuts que el metro havia sortit d’Horta, i la Berta ja aclucava els ulls per culpa del suau balanceig del vagó. Quasi bé no quedaven seients lliures, i més d’un lluitava contra la son fent cops de cap mentre d’altres ja s’havien submergit en la lectura d’un llibre. La dona grossa del seu costat s’havia adormit abans que ella, i es mig recolzava en el braç de la Berta, amb el cap ben dret damunt d’un coll ample ple de bijuteria.

La Berta era una noia menuda que, asseguda com estava al darrer seient del darrer vagó, passava inadvertida. Les seves maneres eren delicades, i recordaven l’Audrey Hepburn de Vacances a Roma. Quan caminava, això si, es feia notar. Tothom alçava el cap per veure-la flotar, més que caminar, amb les seves passes de ballarina.

Sempre anava amb sabates planes, i s’agafava els cabells en una cua de cavall que amb prou feines feia un pam de llarg. Tenia la pell blanca i pigada, i era extremadament pèl-roja.

Aquell matí era ben estrany. S’havia llevat amb el convenciment de que aquell dia no existia, que no era dilluns ni dimecres ni divendres ni cap altre. El mes de juliol era a tocar, així que ja feia calor i s’agraïa molt l’aire condicionat.

Aquell dolç sopor, just abans de caure en el son més profund, va desaparèixer per art de màgia. Els seus cinc sentits es van posar alerta i, dominada per un estrany ressort invisible, la Berta es va posar dempeus davant la atònita mirada de.... ningú! El silenci era absolut; el tren estava parat, i les portes eren obertes de bat a bat.

Va donar una ullada al seu voltant. Res. Ningú. Silenci. Va baixar del vagó, i en posar els peus a l’andana, va adonar-se que aquella estació no tenia nom. Va tornar a l’interior, i va veure que els llums indicadors de les estacions de Verdaguer i Diagonal parpellejaven alhora, com si el tren s’hagués parat a dues estacions al mateix temps. Va tornar a sortir a l’andana. Allí tampoc es veia ningú, per cap dels dos extrems.

Aquella estació no tenia vida, llevat d’un diari abandonat damunt d’un banc. Va agafar-lo i el va obrir, però no va reconèixer cap dels productes que omplien les pàgines centrals de publicitat: locions capil•lars, neveres “Alask”, ràdios “Marconi”...

Va tancar-lo per mirar la portada, i el que va veure la va deixar bocabadada: era una edició del 1969, en perfecte estat, que parlava de la inauguració del primer tram de la Línia 5 de Diagonal a Collblanc i d’una misteriosa estació que mai es va construir, malgrat constava en els plànols inicials...

Tan absorta estava en la lectura d’aquell diari, que amb prou feines va sentir com el motor del tren es posava en marxa i les portes es començaven a tancar. Va córrer esperitada, davant el terror de quedar abandonada en aquella andana, i el diari li va quedar enganxat a les portes. Malgrat els seus esforços per recuperar-lo, només una punta de la primera pàgina li va quedar entre els dits, mentre la resta es perdia per sempre en una estació inexistent.

No li va explicar mai a ningú com, de cop, es va despertar a l’estació de Diagonal, amb la dona grossa al costat que seguia dormint plàcidament. Tampoc va explicar mai que, amb l’esglai d’aquell sobtat despertar, va trigar més de deu minuts en adonar-se que, dintre la seva mà dreta fermament tancada, encara guardava la punta de la primera plana d’una edició de 1969 d’un diari ja desaparegut.

Comentaris

  • Un relat fantàstic basat en fets reals[Ofensiu]
    nuriagau | 18-12-2010 | Valoració: 10

    M'ha agradat, Englantina!

    Ens has ofert un relat que enganxa al lector des del primer moment. Una història que inicies amb una descripció acurada de la protagonista com per donar més veracitat als fets que narraràs poc més tard.
    Has encertat amb el desenllaç, un final que combina la realitat i el somni d'una forma molt encertada.

    Gràcies, Berta, per haver compartit aquest secret amb nosaltres.

    Núria

    PD: Saps que el TMB fa un parell o tres d'anys que organitza un concurs de relats?

  • Entre malson i realitat[Ofensiu]
    iong txon | 11-12-2010 | Valoració: 10

    M'ha agradat força el seu relat. El món dels somnis dóna per molt en el terreny de la literatura de ciència ficció. Ha vist la pel·lícula "Origen"? S'hi tracta el tema dels somnis fins al cansament, una mica exagerat i tot. El seu relat també és imaginatiu i està ben lligat en una situació quotidiana en la qual el lector s'hi pot trobar fàcilment identificat. En aquest cas tracta el somni com una porta a temps passats. Hi ha qui diu que els somnis poden ser una finestra que ens comunica amb el més enllà, i podem rebre missatges dels nostres éssers estimats desapareguts, premonicions, avisos… Em permeto la llibertat de recomanar-li la lectura d'un dels meus relats sobre aquest tema: Papallones i borinots que té a veure amb els somnis, la inspiració artística, les relacions afectives i "la vida després de la vida".

    Enhorabona per un relat tan ple de màgia i benvinguda a RC!

    Quim

  • Gràcies...[Ofensiu]
    Englantina | 08-12-2010

    JTiston: Gràcies per la teva valoració i la teva crítica. Et dono tota la raó sobre la innecessària descripció de la noia. Això em pasa per començar a escriure sense tenir un cert guió... En prenc bona nota.
    Eduard82: M'alegra que t'hagi agradat. Tot i que em vaig documentar, allò de l'estació no és cert. Però em vaig inspirar en una mena de baixador, molt poc il·luminat, que hi havia entre Verdaguer i Diagonal, i que em va fer pensar en una estació "fantasma". El veia per les finestretes del metro, i és el que em va donar la idea del relat.

  • Enhorabona[Ofensiu]
    Eduard82 | 08-12-2010

    M'ha agradat molt el teu relat! És cert que s'hi havia de construir una estació allí?

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    JTiston | 08-12-2010 | Valoració: 9

    La sorpresa inesperada, donat que el relat comença com si fos un dia més, sense cap pista que ens faci pensar que passarà alguna cosa insòlita.
    També m'agrada el joc amb el diari, la manera com l'últim detall, de la punta de diari a la mà, fa que el conte acabi de manera rodona. L'únic però potser seria la descripció de la protagonista: penso que seria millor una descripció més breu, dues pinzellades, perquè la seva manera de caminar, per exemple, no és rellevant en la resta del relat. Felicitats i salutacions! JTiston

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Englantina

Englantina

33 Relats

167 Comentaris

38521 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
(de Lletra a Dolors - Miquel Martí i Pol)



El meu c/e: dolors.simo@yahoo.es