Estació de pas

Un relat de: Bruixot

M'amaro del plaer de seure
en un banc de l'estació, el sol de cara,
i veure marxar els trens
carregats de presses, de sons atrafegades.

Recreo els viatges,
les converses d'aquelles amigues
inseparables
parlant de les rebaixes
"t'ho juro, et dic",
i les cares dels infants.

Tots som infants mirant els trens
com passa.

Per un moment somric pensant
en un jardí, i un gos, tres gats,
un lleu petó i com ha anat el dia,
esperant-me en una casa adossada;

o caminar deixant petjades
allà on trenquen les onades
xandall verd, amb dues ratlles blanques.

Un altre tren avisa
partença immediata.
Una altra oportunitat
que s'escapa.

"Cal caçar-les al vol"
em diu la teva veu,
eco que ressona en les parets
nues
de la meva vida.

Sabeu,
tots els viatges
jauen, ignorats,
en els bancs mig despintats
d'una estació
on els trens ja no paren.

Comentaris

  • has aconseguit....[Ofensiu]
    Yáiza | 20-01-2006

    ...el que aconsegueixen pocs poetes. I és que a mi la poesia em costa d'entrar... prefereixo molt més la prosa.
    Però aquest poema... ha sigut una sensació nova, o escadussera. Anava llegint, entenent les paraules, imaginant el que deies, sense problemes, sense haver de desxifrar cap veritat oculta. Lliscava per sobre les paraules, fàcilment.
    Realment.... molt bé. Dels poemes acostumo a valorar-ne el que diuen, i no com ho diuen, ja que considero que no hi entenc gaire d'aquest gènere. Però en aquest si que puc dir-ho. Bravo! M'ha encantat tot... tan el que dius,... com la manera de fer-ho!

    Yáiza

  • Magnífic[Ofensiu]
    copernic | 20-01-2006 | Valoració: 10

    El tren com a metàfora de la vida, Genial la imatge del banc despintat de l'estació on els trens ja no paren. Si tens un moments llegeix el meu relat "El nostre tren de vida" a veure que et sembla. Crec que també expresso aquesta mateixa sensació. Salut.

  • kispar fidu | 20-01-2006

    oi tant que es mereix ser recomenat! hi ha tanta veritat entre aquestes frases!
    Pots veure somnis imaginats en una estació de pas perduda en la immensitat; o en el banc d'un parc al vespre, quan ja està deshabitat; o mentre passeges de nit pels solitaris carrers d'un poble o ciutat; mentre t'endinses en un bosc i el Sol que travessa les fulles et dibuixa un somriure...

    tots els viatges
    jauen, ignorats,
    en els bancs mig despintats
    d'una estació
    on els trens ja no paren.


    Aquest vers és genial! viatges de somnis, de records, viatges ja perduts, viatges que estan per venir, viatges planificats en el fons de les nostres ments, retrobats de temps viscuts...

    m'agrada la teva estació de pas on tots els viatges són possibles mentre jeus en bancs mig despintats...

    ens veiem per aquí!
    ciao!
    Gemm@

  • Una estació...[Ofensiu]
    brideshead | 20-01-2006

    és com cada pas que vas deixant enrera en la vida. Cada moment és una estació per la qual ja no tornaràs a passar. I el tren, com els somnis, s'hi apropa, i només hi puja qui l'atrapa al vol...

    "Cal caçar-les al vol"
    em diu la teva veu,
    eco que ressona en les parets
    nues
    de la meva vida".

    ... les parets nues de la meva vida... quina genialitat!

    Un poema que m'ha semblat una mirada profunda, introspectiva, com un copsar tot allò que t'has deixat de fer, totes les oportunitats que no has sabut aprofitar...

    Bruixot, un poema excel·lent. Dels que val la pena imprimir i llegir tot sovint.

    Una abraçada.

  • Amb el ressó d'una cançó[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 20-01-2006

    un bell poema, que, llegit en veu alta, encara sembla millor.

    En quedaria amb els tres versos que començen amb

    "o caminar deixant petjades…"

  • Ostres Bruixot![Ofensiu]
    Ze Pequeño | 19-01-2006 | Valoració: 10

    Primer de tot agrair el teu comentari, i l'anotació que em fas del vers.

    I ara, què puc dir? Aquest poema m'ha travessat tota, m'ha posat la pell de gallina al cor. Em sembla un bocí de vida, un carpe diem, un no deixar escapar un minut, un cúmul de somnis que es perden entre les vies, un petó que s'atansa allargant la despedida, un silenci enmig del vent que crida, una paraula sagrada, una ignorada rutina, una il·lusió que s'escapa perduda entre les vies, uns ulls que miren pels vidres, una mà que regala carícies, un veure passar la vida, un amor que porta un somriure, un POEMA, una vida.

    És un dels millor poemes que he llegit en aquesta web.

    Un barret per vós, ple de trens aturats, i un poema per mi, que me l'emporto cap els preferits.


    Salz sense paraules.

  • preciós![Ofensiu]
    llu6na6 | 19-01-2006 | Valoració: 10

    Molt, molt, molt, molt agraïiiiiiiiiiiida!

  • Merci!![Ofensiu]
    Carolina Achilles | 18-01-2006

    M'encanten els teus escrits!!

    És que encara sóc nova en tot això, així que moltes gràcies per tot!! perquè com dius tu, qui avisa no és traïdor!!

    Tens raó en tot el que has dit .
    La rima aquella, (horrorosa per cert) m'està fent ballar el cap! No sé com se m'ha acudit posarla!! =P


    Merci, de veritat!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Bruixot

Bruixot

102 Relats

723 Comentaris

211367 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Vaig neixer a la Vila de Sants, fa bastants anys. Treballo de professor, però no de literatura ni llengua ni res similar.

He publicat algunes poesies en llibres col·lectius, i alguns contes en reculls. També he participat en recitals col·lectius.

Podeu veure el meu blog sobre relatsencatalà i altres coses a

bruixot.blogspot.com

AGRAEIXO COMENTARIS I CRÍTIQUES SINCERES. TAMBÉ AFALACS. SI EM VOLEU DIR QUE NO US HA AGRADAT TAMBÉ. O QUALSEVOL COSA QUE US HAGI PROVOCAT EL MEU RELAT.