Està nevant? (Primera part)

Na Núria no pot dormir. Les seves companyes d'habitació ja fa una bona estona que dormen profundament i no vol despertar-les; és normal, després de la jornada d'esquí d'avui. És increïble, encara no es pot creure que estigui passant els darrers dies de l'any tan lluny de casa, envoltada de neu!

Va ser dit i fet: n'Antònia, en un dels seus rampells tan característics, va dir que havia trobat una súper oferta i els proposà anar a Andorra a passar el que quedava de vacances... És clar, cap d'elles va dubtar-ho ni un segon: tenien a l'abast la possibilitat de canviar les avorrides i monòtones vacances de Nadal per unes gairebé fetes a mida (matins sencers esquiant, monitors d'esquí argentins, tardes a l'spa i anant de compres...)

Imagineu-vos la sorpresa que s'endugué na Núria quan se'l va trobar a ell (a ELL!) a l'hostal on s'havien d'allotjar, just quan anava a pujar les escales per anar a l'habitació. Què feia, gairebé dos anys que no es parlaven? I ell la va saludar, tan feliç, tan fresc, com si aquella situació no li provoqués fred ni calor. I ella... ella va quedar glaçada, inexpressiva... Per dins cridava, volia córrer, volar, parar-se en sec i somriure, somriure-li de manera que demostrés seguretat, mostrar-se indiferent, encantadora. Però la trobada a mitja escala va passar fugaçment, na Núria es va sentir com una beneita, perquè les paraules no li havien sortit i havia hagut de forçar un somriure que pareixia una ganyota, i en Sergi va marxar radiant. Sort que les noies no van deixar que s'hi capfiqués gaire. Entre esquís, massatges de xocolata i banys turcs gairebé no havia tornat a pensar en ell.

Avui, però, ha estat horrible: ha entrat en una llibreria cercant el llibre que vol regalar a la seva mare el dia dels Reis i l'ha vist, pagant al taulell. Tan nerviosa s'ha posat que s'ha oblidat del llibre, de la seva mare i dels Reis, se li han encès les galtes i ha tartamudejat un - H-ho-hola! patètic. Res, que al final ha sortit de la llibreria sense allò que buscava i amb un nus a l'estómac.

I ara, ajaguda al llit, sent una estranya buidor. Té ganes de plorar, però les llàgrimes no apareixen. Decideix preparar-se una bona tassa de xocolata calenta, és el millor remei per guarir les penes. Així que es posa una jaqueta sobre el pijama i surt de l'habitació sense fer soroll. Es dirigeix a la cuineta que hi ha al fons del passadís; per arribar-hi ha de passar per davant la sala d'estar. D'esquena a la porta, mirant la llar de foc fixament, hi ha en Sergi. Sort que no la pot veure! Na Núria corre cap a la cuina, procurant no fer cap soroll per no delatar la seva presència. Mentre s'encalenteix la llet, pren una decisió.