Esquitxos de vida

Un relat de: AssociacioRelataires

L’oscil·lació del balancí bressola el cos. Es distingeix el to groguenc del clatell. Un front solcat d’arrugues. Taques de negror sobre les galtes. La boca desdentada ja no emet cap so. Els ulls fixos en un punt indeterminat. Dalt d’un cavallet, un quadre sembla contenir tota la vitalitat i color de l’estança. El contemplo, somric. La paleta policromada encara és humida.
Al principi, quan el visitava, passava ànsia. Com ens comunicaríem? Privat de visió i de paraula, només podia jugar al monòleg, esperant un gest com a resposta. Contacte físic? Quin trasbals!
Però un dia vaig tenir una idea: posar-li música i esperar. Cercant entre records, vaig recuperar dues cançons. Amb la primera, una dolça nana, vaig endormiscar-me a l’altre balancí, endut per la remor melodiosa. En despertar-me, l’ancià s’havia emparat del meu cos. Rejovenit i titella, vaig alçar-me d’un bot cap al trípode de fusta. De les cerres del pinzell xop, tot fluïa: blaus de nostàlgia, vermells càlids, lilosos d’esperança, cercles que culminaven en una explosió groga de punteig delicat. Una dansa de coloració melangiosa però plaent. Llàgrimes agredolces pessigollejaven la barba.
Amb la segona, hi va haver una reacció sobtada. Era la tonada del primer ball, quan Roc i Àgata s’havien conegut a l’embalat del poble. A pas de vals, brotaven traços enjogassats, amb espurnes de tota la gamma, que de prop captivaven i de lluny donaven sensació d’equilibri. El so s’accelerava a cada retoc, i amb l’agitació, un peu va ensopegar amb l’altre i el meu cervell, sobresaltat, va sortir de l’estat de letargia.
Vaig dur la vista al llenç que regalimava. Mes no hi havia rastre de pintura a les meves mans. Advertint el vaivé del balancí, vaig acostar-me al pare. El rostre, esquitxat de coloraines de tinta, però sense vida, la brotxa molla sobre la cuixa... L’evocació musical havia obrat la màgia. Amb l’últim alè, en Roc em deixava la seva essència en la làmina de cotó. Per a mi i per sempre.

Títol: Esquitxos de vida
Escrit per: Evuski

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: