Esquerra de l'Eixample

Un relat de: Paula Przybylowicz
L'altre Eixample,
que no és el meu,
és un matí i és costella
que deixa la vèrtebra al costat.

El caminant i el colom creuen
davant l'amenaça motriu.
Els joves es besen
i els antics amants.

Abans em preguntava per l'hostilitat
de les rajoles,
dels passos de vianants.

Ara suposo que d'una selva també se'n fa casa,
i és llar estimada,
i les bèsties ja no ho són tant.

I en aquesta feror grisa, a dies agresta,
lluny de Narcís i d'aquells camps
peu i cor i l'ànima hi he raspada
desfeta i calenta sobre l'asfalt.

Sobre sòl cendra que és deutor de vida
de vells amb bastó i corrues d'infants
quedo encaixada entre la Gran Via
i saludo, en eixir el dia, la Diagonal.

Comentaris

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 29-06-2017 | Valoració: 10

    Tens fusta de poeta molt bona, et llegeixo i no en tijnc prou

  • Sentiments urbans[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-06-2017 | Valoració: 10

    Renoi Paula, et felicito per aquest poema, per la teva manera d'escriure, per les reflexions que ens deixes, per les imatges en blanc i negre, més contundents, per la forma del poema, pel contingut. M'ha encantat, sincerament. Et llegiré més sovint. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: