Espunyit el poema

I ara sobre el poema que has escrit. No sé si m’equivoco, però en acabar de llegir-lo la meva interpretació ha estat que “l’amant” de l’home que escriu el poema és, de fet, el poema, no una dona. Que el poema ja no l’estimava, és a dir que no sortia com ell volia. Potser no és la interpretació que tu volies comunicar, però algú va dir que els textos tenen tantes interpretacions com lectors.
Una abraçada.

Has expressat molt bé la frustració de la mort de l'amor. Amb una mirada, molt més punyent que amb paraules. El poema espunyit és el que queda d'allò que havia estat felicitat per a tots dos.

M'agrada com escrius, joandemataró

L'amor i l'odi constitueixen, realment, una de les Parelles difícils que conviuen enmig de les relacions humanes: de vegades, el primer és substituït pel segon, com passa en el cas de les ruptures :
llavors la fúria i l’enyor es barregen dins el cor... i el trenquen en bocins, a cop de dolor.

BONA SORTIDA D’ANY, envoltada d’amor, i sense dolor!

T’envio una abraçada que regalima afecte,
Unaquimera

sempre és impressionant,`la força una mirada....i això ho diu tot, estan de més les paraules

molt maco¡ felicitats¡

Parles, escrius, molt, sobre les relacions.
És tot un TEMA vital.
I també emocional.... m'estima...no m'estima.... estripo.... trenco....
El poema és un reflex..... molt real.