Cercador
Esposar.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
en una institució. Marx. (Grouxo).
Esposar.
Amor primigeni
esposant-se doncs,
en el nexe que uneix.
Anhelant contacte.
Tot lliure tracte que
possessió defugeix.
El desig del millor, posa a prova
el compromís dels que estimen.
Voler el millor d'un, és sense dubte,
voler el millor de l'altre. Per això cal doncs
l'amor sincer a un. L'amor sincer a tots.
De cap a peus i d'un extrem a l'altre.
Un és de dos cel i infern, i tots els estats intermedis.
Esposar i disposar; marit, dona, persona. Fill.
Seguretat no és llibertat.
Marit i esposa és el que es te,
E l que es vol tenir, és en aquest
aspecte segur; que no mes es te
el marit que es dona. Tu ets jo.
L'orgasme és interior.
La compassió, la passió i
l' avorriment a estones.
Patiment i cansament,
i mainada que plora.
Que dels llaços de l'amor
massa paperassa en fa corda.
Tots en som en veritat meitat home
meitat dona. Les cerimònies i processons,
sempre van per dintre.
Les muntanyes es cassen al pla. Tantes valls per cloure!.
Comentaris
-
Sí, però: "El uno por el otro y la casa sin barrer"[Ofensiu]llamp! | 09-11-2013 | Valoració: 10
Amb aquest dita castellana, et vull expressar que casar-se, unir-se en matrimòni, compartir un mateix sostre i una conviure és tota una historia.
Conviure amb la parella és llarg, feixuc i moltes vegades conflictiu.
Però si hi ha amor com a vincle, sempre hi haurà la teva parella que acabarà per entendre la tossudesa de l'altre i baixar del burro, per no dir que un d'ells sempre té la raó.
En el curset pre-matrimonial amb la Rita O'Neal, aquella meva ex-parella, ens van insistir amb això: A vegades cal baixar del burro. No pots anar sempre al damunt del burro, i la parella... a peu.
La major part dels problemes de violencia de gènere vénen per aquest cantó.
Si més no, pel fet de voler imposar les tevés lleis o les tevés preferències o ordres o criteris, en detriment d'un altre o altra.
La dona no és el sexe débil, ni tan sols el sexe fort.
Dona-Home som complementaris.
Mascle-Femella.
Cargol-Rosca.
Dia-Nit.
Pol Nord - Pol Sud.
Est-Oest.
Orient i Occident.
Tot funciona en dos pols. Senzillament som dos cares d'una mateixa moneda. Ni una predomina a l'altre, ni l'altre és més lletja que l'oposada.
Visca la complementarietat i la reciprocitat!
Hi va haver un moment en la meva vida, en relació a la Rita O'Neal, que va deixar d'haver-hi reciprocitat, d'haver-hi complementarietat... I llavors vam trencar.
Tothom hi té dret. Faltaria més.
Ja mola que tinguem un PAPA progre, el PAPA PACO, que diu que envía enquestes als bisbats perquè opinin del divorci, l'homosexualitat, o el preservatiu i l'avortament.
Però la cúria vaticana el té segrestat i no li permeten ser aperturista.
Vindrà el dia que els PAPES VATICANS ballaran ska i tiraran petards a les festes majors.... Espero!
Salut Epi.
ll. -
Junts[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 03-11-2013 | Valoració: 10
Redéu Epicuri, quin poemàs! Llarg i profund, per a rellegir a poc a poc, assaborint tots els detalls que descrius i que tan poc se'n parla, del matrimoni. Jo, que fa poc més d'un any que m'he casat, tinc moltes coses encara per aprendre. Però sí que puc gaudir d'un escrit com aquest. Me'l vaig a rellegir. Una abraçada.
aleix
-
betixeli | 01-11-2013
M'ha agradat molt aquest poema! Tot i que la temàtica no m'atreia, el contingut m'ha fet el pes. És d'honestos tenir present aquest "avorriment a estones" que comporta el compromís.
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
428921 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com