Espero...

Un relat de: Ze Pequeño

Espero...
un somrís plaent
una mirada clara
un dia afable
un contacte ardent
que mori la distància
que creixi l'esperit
que fugi l'agonia
que m'abraci la nit
la Lluna al meu palmell
un bes dels vells records
carícies a la pell
la veu de la mort
un xic de sal pel pa
un mot de xocolata
agafar-te la mà
i mirar-te a la cara
un desert de gent
un silenci de passada
que escapi la meva ment
escapant de ta mirada
que la pau envolti el món
que s'enterrin les espases
que el gest guanyi a la paraula
que tornin aquells que marxen....

Voldrà algú prendre el relleu
d'aquesta ànima espantada?

Comentaris

  • Llibre | 12-04-2006 | Valoració: 10

    Espero... que l'ànima ja no estigui espantada. Això és el primer que espero jo.

    I a banda, comentar-te que el seguit d'imatges que has dibuixat en aquest poema tenen la força necessària i justa per encadenar-se l'una rere l'altra i oferir una aquarela de sensacions, sentiments, desitjos i il·lusions que mil paraules no aconseguirien descriure.

    Te n'has sortit molt bé, amb aquest poema. M'ha agradat força. I sobretot, no em preguntis per què, però aquests dos versos:

    que escapi la meva ment
    escapant de ta mirada


    Penso que tenen i mantenen una força aclaparadora.

    Un petó,

    LLIBRE

  • Espero...[Ofensiu]
    George Brown | 19-12-2005

    Salzburg,

    L'espera de molts somnis condensats en un poema.

    ... em sembla que no he acabat d'entendre el final:

    "Voldrà algú prendre el relleu
    d'aquesta ànima espantada?"


    ... ‘prendre el relleu'??... ‘ànima espantada'??... per què?... cansat de tant esperar i comprovar que res canvia?... o potser, perquè s'ha adonat que això son simplement somnis no realitzables?... espantada per veure les monstruositats que ens envolten?...

    Potser sé si que ho he entès, i és tracta de tot això, o potser m'he embolicat i és més simple que tot això...

    m'ha cridat molt l'atenció un vers que m'ha semblat que has volgut amagar entre altres més mundans: "la veu de la mort"... per sort o per desgracia, és quelcom que inexorablement vindrà, i no tenim més remei que esperar...

    M'ha agradat molt, però crec que la forma és una mica ‘asfixiant', penso que l'estructura que li has donat li dóna un ritme molt elevat, i potser hauria estat interessant separar-ho en dos o tres paràgraf, ja que en llegir-lo arribes al final sense aire, això fa que s'hagin de fer un parell de pauses al llarg del poema, amb el perill que en les primeres lectures, el punt escollits per aquestes pauses no siguin els més adients, per això crec que potser hauries d'haver estat tu qui marqui aquestes pauses per tal de no ‘ofegar' als lector (... o dic amb un somriure, no com a crítica). Comprenc que no és necessari ni punts ni comes en un poema, i un clar exemple d'això és en Mario Benedetti (fins i tot diria que la seva maquina d'escriure no té aquestes tecles!!), però a vegades això pot dificultar la lectura i obligar a fer segones i terceres lectures, per entendre el significat de tot plegat... no ho sé, suposo que tot és qüestió d'estils, jo precisament faig tot el contrari, abuso del punts i les comes.

    GB.

  • jo vull prendre el relleu...[Ofensiu]
    Capdelin | 13-05-2005 | Valoració: 10

    també tinc l'ànima espantada.

    "una soletat de gent,
    un silenci ple d'aigua,
    un cor mig obert
    per on entre i surt
    l'ànima..."

    i en la biografia...:

    Si fos una pel·lícula, seria
    El Club dels Poetes Morts.
    Si fos un llibre,
    Rimes de Bécquer.
    Si fos un poema,
    seria teu.
    Si fos jo,
    ho seria tot!

    T'acabo de conéixer... i els teus poemes m'han pres... ets clàssic i super-modern... tens estil propi, frescor... i un quelcom que fa que et llegeixi sense parar...
    ESPERO... seguir-te llegint i aprenent de tu.
    una abraçada!

  • quetzcoatl | 02-05-2005

    Hola Salzburg,

    T'acabo de descobrir i veig que no t'he de perdre la pista. Has escrit uns versos idealistes, tendres i un xic tristos, amb una pregunta oberta al final que et situa al mig del desconcert... Molt ben escrit i molt bonic el que has trasmes : )

    Felicitats i una abraçada!

    m

l´Autor

Foto de perfil de Ze Pequeño

Ze Pequeño

111 Relats

635 Comentaris

130930 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Agredolça.
Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.


--------------------------------------------------


Em trobareu també a

www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com