Esperits presoners - 2ª Part i ultima

L'Omar, cada dia desitjava més l'Asma, però una feblesa fins les hores desconeguda, el feia captenir i es veia incapaç de forçar-la a donar el pas, era massa el que se l'estimava, i per res del món volia fer-li mal.
Quan ella va dir-li que molt a pesar seu, havia pres la decisió de deixar l'escola per tal d'evitar que continués aquella relació impossible i aturar el mal que ja s'estaven fent. L'Omar és va desesperar i enutjat, va perdre el nord, i ple de fúria per la frustració va deixar anar tota la seva ràbia, dient-li paraules que la van ferir.
L'Asma va tornar a casa seva plorant, encara que a pesar de tot, no podia deixar d'estimar-lo. L'únic que la reconfortava o més aviat l'enganyava era pensar que havia triat el camí correcte.
Ell, a partir d'aquell moment va viure com una ànima en pena, per una banda es sentia cruel pel que li havia dit, per l'altre és justificava a ell mateix, tot dient-se que ella també n'era culpable per la covardia que l'impedia acceptar el que el seu cor sentia.
Tots dos van anar sobrevivint, encara que un fiblo dolorós s'havia adherit al seu pit i sempre més en tindrien la marca.

Van coincidir poques vegades, però cada cop que es trobaven, un estrany sentiment els feia tornar febles i amb prou feines balbucejaven uns lleus mots mentre tornaven a allunyar-se a contracor, deixant que la vida fes el seu curs.

En Hassan, encara que mai va sospitar al que la seva dona havia renunciat per ell, una ombra d'incertesa l'inquietava quan veia la tristesa que s'anava apoderant d'ella dia a dia, només el petit Alí aconseguia fer-la riure i tirar endavant.

Van passar els anys... En Hassan havia aconseguit posar un bar, l'Asma acostumava a anar-hi a l'hora de tancar i tornaven a casa plegats.
Un mati, com feia l'Asma de tant en tant, va entrar al bar portant unes pastes típiques del seu país a fi de servir-les als compatriotes que freqüentaven el bar i que tot sovint en demanaven. En Hassan, immutable, era rere la barra preparant algun cafè. l'Alma és dirigia cap a la cuina quan per un impuls es va girar, mirant l'escala que portava al pis de dalt com si algú l'hagués cridat, va quedar esglaiada quan va veure l'Omar que en baixava, ell va aturar-se, també sorprès de veure-la allà, a aquell bar on anava tot sovint sortint de la feina, sense saber que tenia res a veure amb ella.
"Esperits que és van cridar darrera la presó dels cossos que ignoraven que l'anima no te ulls, però sent més enllà de tot."
Les seves mirades és van trobar ignorant tot el que els envoltava, lliures per un moment, van apropar-se amb ànsia i encara que els seus cossos no és van tocar, van sentir com per uns lleus instants, les seves animes incomplertes eren una.
En Hassan va restar inert observant amb dissimulo aquella situació tan atípica i contràriament al que és podia esperar d'ell, va quedar-se quiet i silenciós rere la barra, esperant inquiet el desenllaç.
Desprès d'intercanviar uns breus mots maldestrament, l'Asma i l'Omar van dir-se adéu, sabent que aquest cop era per sempre, sabent que mai podrien trencar els tabús que els separaven, però segurs de que mai podrien oblidar-se.
Els ulls aquosos dels dos no van deixar de mirar-se fins que la distancia va enterbolir les seves figures i van traspassar la frontera de la distancia.
Asma i Hassan no es van dir res aquell dia, deixant sedimentar amb silenci el que havia estat inevitable. Van tancar el bar com cada nit, al tornar a casa, una atmosfera densa embolcallava l'ambient i cap dels dos sabia quin paper fer.
L'Asma tenia la ment enterbolida pels últimsesdeveniments que la superaven, però tot i això va intentar actuar amb normalitat anant a fer el sopar com cada nit, i acotxat l'Ali. Mentre pel seu cap creuaven imatges abstractes dels moments viscuts amb l'Omar sota la mirada atenta dels ulls d'en Hassan, que ara se li presentaven enutjosos dins el seu cap atemorit per les conseqüències que podia tenir el que havia succeït. Per contra en Hassan va actuar com si no se n'hagués adonat de res. Encara que entenia perfectament el que feia temps sospitava, també sabia que l'Asma no el trairia mai. Aquella va ser una nit especial, van fer l'amor amb una intensitat fins les hores desconeguda pels dos. Allò era el començament d'una nova etapa.
L'Asma i en Hassan van tenir dos fills més.
L'Omar i L'Asma no es van tornar a veure.