Esperits presoners -1ª Part

Un relat de: Naiade

Asma i Omar eren els seus noms
de cultures repressives, els seus orígens
esperits presoners
sentiments reprimits
que van fer-los morir d'enyorament.

L'atzar els va posar en contacte a l'aula d'estudis per immigrants de Marsella. Hi anaven per aprendre la llengua i nocions culturals bàsiques, a fi de aconseguir ser acceptats per la societat, i poder tenir accés a un treball.
L'Asma havia arribat feia uns mesos amb el seu marit i un fill. Encara era una adolescent, però ja l'havien casada i era mare.
L'Omar era un jove intel·ligent que ja feia temps que voltava pel món tot sol, buscant trobar la seva realització, volia aprendre per fer realitat les seves aspiracions. Desitjava estudiar medicina i poder exercir com a tal, aconseguint un lloc on viure dignament. Desprès de passar per diverses experiències no gaire afalagadores, va decidir fer aturada i instal·lar-se a Marsella, on amb penes i treballs va aconseguir estudiar per infermer i treballar de camiller al torn de nit. No era el que ell volia, i la manca d'acceptació per part d'alguns ciutadans del país que l'acollia l'havia convertit en un home solitari i desconfiat, però per res del món volia tornar al lloc on havia nascut, allà ja no encaixaria.

L'Asma s'havia esforçat per convèncer al seu marit Hassan, musulmà acèrrim, de la seva necessitat d'aprendre, no pas per treballar fora de casa, sinó per viure millor, poder comprendre les professores del seu fill i que el petit Ali podes integrar-se a la nova societat sense tantes dificultats com estaven patint ells. Hassan amb aquests raonaments, va accedir, pensant que l'Asma tenia raó, però tot i així, li va posar condicions, que portés sempre el vel, i no fes amistat amb ningú. Mentre tingues la família i la casa ben atesa, ell ja estava satisfet.
Asma no n'era conscient, però el que l'impulsava a aprendre i voler integrar-se, era el seu jo intern, la necessitat de realitzar-se, de poder ser ella mateixa, d'alliberar la seva ànima captiva, per deixar sortir tot el seu potencial i esdevenir lliure.
Omar era més avançat i experimentat que l'Asma, ja havia superat l'etapa de trobar-se a ell mateix, sense oposar-se del tot als seus principis. Havia aconseguit trobar un cert equilibri, potser pel fet de ser home, ho havia tingut més fàcil. Però el resultat era que ara no se sentia integrat enlloc, era més obert de idees que els seus compatriotes, però mai seria considerat igual a la gent d'on ara vivia, i això el feia sentir una mica marginat. El que l'ajudava molt a realitzar-se, era el fet de poder sentir-se útil, i el centre d'estudis, lloc on anava més per tenir companyia que no pas per aprendre, li van proposar de col·laborar durant les seves hores lliures, en l'ensenyament i integració dels nouvinguts. Ell va acceptar de gust i gratuïtament.
Quan va conèixer l'Asma, de seguida va saber que serien amics, una corrent de simpatia és va establir entre ells dos. L'Omar va aconseguir trencar la bombolla aïllant en que l'Asma s'havia refugiat. Va proposar-li ajudar-la a aprendre més de pressa, posant-la al dia de tot el que ell considerava necessari saber, per integrar-se millor. Ella encara que amb un cert recel, va acceptar. Aquelles xerrades que tenien a l'escola, un cop acabades les classes, els feia sentir propers. L'Asma quedava extasiada escoltant l'Omar i no pensava en el que diria en Hassan si se'n assabentava, ja que no considerava que allò podes fer-li cap mal, tot el contrari. De totes maneres no pensava dir-li res al seu marit, ja que el que tenia clar és que no volia tenir problemes i en Hassan era molt estricte i intolerant.

A ella, ningú l'hi havia explicat mai res de la vida, que no foren els deures i obligacions que marcaven els límits d'acció dins les fronteres del seu petit món. L'Omar va comprendre-la més bé que ningú i va pensar que amb la seva experiència, i el potencial que l'hi intuïa a ella, valia la pena ajudar-la.
Cada dia eren els primers en arribar a l'escola, situada al extraradi. Esperaven amb il·lusió el moment de la trobada.
Ella mai s'havia enamorat i no sabia que era allò que la impulsava a afanyar-se cada matí. Desitjava retrobar l'Omar notant com el cor se l'hi accelerava, quan de lluny intuïa la seva silueta. Gaudia en secret d'aquells instants màgics on els tabús s'esvaïen i deixava sortir el seu esperit lliure.
L'Omar, encara que havia conviscut amb algunes dones per les que havia sentit quelcom d'especial, cap de les relacions que havia tingut havia quallat mai. Ara sabia que els seus sentiments vers l'Asma eren del tot diferents. Era la primera vegada que s'enamorava de veritat i potser per això els forts desitjos de fer-la seva l'hi enterbolien la ment, i a pesar de que sabia que no seria fàcil trencar la fermesa dels principis de la noia, tenir-la va convertir-se en el seu repte personal i va anar a per totes.
Quan l'Asma va comprendre el que els hi estava passant, ja era massa tard per tornar enrere, ella no volia, ni podia seguir i trair tots els seus principis, però aquella angoixa que és va apoderar de tot el seu ser la feia presonera d'ella mateixa i vivia turmentada pel que sentia sense voler.

Comentaris

  • Hola bonica[Ofensiu]
    ESTEL | 04-02-2009 | Valoració: 10

    m´he disposat a llegir històries llargues i caram, enganxa. Una història amb dues persones amb complicitat, per passar situacions semblants d´integrament en altre país. I em fa por imaginar al Hassan, o millor dit em preocupa la situació que pot patir l´Asma(ara no sé si he posat bé el nom).
    Hauré de llegir el següent no?

    L´amor, apareix quan un menys l´espera

    un petonet guapa, i bona nit

  • escrius des del coneixement[Ofensiu]
    ANEROL | 25-06-2008

    i es nota, sobretot, a la primera par. Saps mantenir l'interés...

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    joanalvol | 18-06-2008 | Valoració: 10

    perquè deixes en suspens aquell moment del lliurament. Un amor encara sense sexe, però que inunda l'intern dels protagonistes.

    Jo crec que l'amor prové d'uns mecanismes encara no descoberts i que el sexe no n'és la font, com dic en el meu relat AMOR AMB MAJÚSCULES.

    Una abraçada
    Joanalvol

  • Noves passions[Ofensiu]
    Bonhomia | 09-06-2008 | Valoració: 10

    Molt interessant. La trama és emocionant i enganxa. El fet de que vulguin aprendre amb passió i l'amor que s'estableix entre els dos personatges a mi m'ha entusiasmat.


    sergi

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

246 Relats

1711 Comentaris

274333 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com