Cercador
Esperit
Un relat de: Melcior- Compartir:
Oh, maleït i dentut temps!
que amb ira i enuig, trosseges,
l'existència del meu ésser.
Rosega i engoleix fort
el que puguis del meu cos,
que no pas del meu esperit.
O bé tens clar de vomitar-te
fins i tot a tu mateix,
perquè ell és invisible
magnànim, superior,
no dorm, no mor, ni cedeix,
és un gran globus gegantí
que s' alça, que s' infla i que creix.
Comentaris
-
Escrius...[Ofensiu]Mai | 29-04-2006 | Valoració: 8
amb una força que dissipes cada engruna de la teva inspiració en el temps i en el cor del lector.
Felicitats!!
Montse -
Energia[Ofensiu]MoLi | 19-04-2006
és força o energia, o tot plegat, el qeu em suggereix aquest poema?!
Moltes gràcies per comentar-me, de fet, ja fa molts dies que vaig llegir la teva crítica, però mira, ha sigut avui que m'he vist empesa a llegir els teus poemes.
Són especials... darrere de cada mot hi ha un so que transmet un sentiment...
M'agraden!
Ens veiem aviat.
MoLi -
va bé queixar-se...[Ofensiu]llu6na6 | 18-04-2006
és un dels meus hobys (no sé si s'escriu així, que ignorant!)preferits.
Les paraules són dòcils a les nostres mans i permeten que amb elles fem el que vulguem.
El llenguatge és màgic, quina sort poder servir-nos d'ell! -
ada | 10-04-2006 | Valoració: 9
El..temps..un mal invent de la nostra raó.Un fantasma .. ..un mot..buit......però que potent..!!
Escrius ..molt bé...tens molta sort....!!..malgrat..
el temps..!!