esperit de soguer

Un relat de: Josep Ventura

De lligabosc, roses i soguer
he fet esperit,
i en beuré cada dia una gota
per curar el mal que m’has
deixat al cor.

Ja no et veuré més, terra prop
de mar, de pins i carenes, de
vinyes i turons.

Ni la tórtora que galaneja
per la pols dels rostolls amb
el sol que obre els ulls i es
perfuma amb la rosada i
l’essència de l’herba i la palla.

Ni aquells dies de llevant
vora el foc, quan embogeixen
rieres i torrents, són fondes
les fotgeres i es fonen camins.

Ni els vespres que eren nostres
tot esperant la lluna i els estels
asseguts al marge dels camps
embolcats d’aromes i sensacions
quan et donava una rosa i un petó.

Avui m’enduc l’essència de
les teves flors...






Comentaris

  • Els vespres[Ofensiu]
    allan lee | 29-09-2011

    que eren nostres.

    Com m'ha captivat aquest poema. En l'enyor, quan ja no queda res, portem com una llum a dintre, allò que queda, que ja ningú ni res ens pot tornar a prendre. Crec que escrius deliciosament. Una abraçada

    a

  • Agafa la natura[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-08-2011 | Valoració: 10

    Heus aquí el gran retratista de la natura, que ens embriaga d'ella tan positivament que obledem l'amor que sembla trencat. Quedat't amb ella! Si l'amor fracassa la natura és una aposta segura; ella mai no ens enganya. Descriu-la, viu-la. Ens faràs gaudir-la més, aturar-nos davant d'ella i venerar-la, admirar-la com admirem la teva poesia. Una abraçada.

    Aleix

  • comiat[Ofensiu]
    Xunxi | 31-08-2011 | Valoració: 10


    Preciós comiat, en la esperança del retorn , lleguin-te, ens sentim dins el paisatge, evocador, m’ha arribat al cor:
    Avui m’enduc l’essència de
    les teves flors...
    Jo m’enduc l’essència de
    les teves paraules

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

101 Relats

429 Comentaris

62122 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com