Cercador
Esperit de pau
Un relat de: arvitBusca entre els laberints interns, encara que sigui de qualsevol cervell reduït que sempre trobaràs una raó
per tot comportament.
Perdona als monstres de la buidor i abssents d´honor.
Els pobres desgraciats, inútils i afamats,
que com en vida propia no tenen significat,
busquen alimentar-se com ànimes en pena,
de la vida dels altres, lligats des del fons d´un pou,
amb qualsevol miserable i ínfima corda,
cridant en la seva desesperació de no ser res més,
que montres esgarrats demanant auxili com ànimes en pena.
Perdoneu-los, ja no son persones,
perdoneu-los, ja han perdut l´ànima,
perdoneu-los, ja no són res.
i nosaltres, les persones "normals",
els ajudarem a morir amb la pau al cor,
encara que sigui clavant una estaca on era el cor.
Comentaris
-
uff!![Ofensiu]llLlibertatll | 04-08-2006
Noi, quant d'odi que es mostra en aquest relat!! A vegades, sí que sentim això envers una persona que t'ha fet mal. Bé, què hi podem fer...
Per cert, sobre el comentari que has escrit amb el nom relatsdecatala o algo així, et recolzo que a vegades la gent pot arribar a ser massa severa i fer-te perdre les ganes d'escriure... sobretot si aquestes persones es pensen que saben escriure molt, i tampoc n'hi ha per tant... Per molt que et critiquin els relats, tu continúa escrivint. i no perdis les ganes de fer-ho.
Vinga, petonets!