esperi... esperi... esperi...

Benvolguda "Capdelin"
El relataire “aleshores”, Convocant del Repte clàssic DCLXIX “El millor moment per començar una cosa” s’ha compromès a efectuar un comentari diari d’un relat que hagi aparegut a l’apartat de relats a l’atzar de la primera pàgina d’RC fins a la finalització del repte el proper dimecres dia 5 d’abril.
Ha triat aquest relat teu entre els que Relatsencatala seleccionava a l’atzar.
Comentari:

Molts noms recordats de Relatsencatala van treure el cap per aquest poema: 6 comentaris, en total.
Una suma de crítiques a l'automatisme deshumanitzat de les trucades assistides per ordinador, comunicació on no hi ha lloc a la casualitat, ni a res que se surti del guió.
Sempre estem esperant, sembla que ens dius. Però hem de saber què volem i actuar en conseqüència.
Poema sense filtres (ni telefònics, ni de cop altra mena) la poesia és la vida mateixa.

que tinc la meva pròpia galàxia "Nabumbu", m'ha semblat que el teu relat és simplement genial.
Esperi... esperi... esperi... oi? Acabem esperant tant que sovint és agonitzant, o com diu algú que m'estimo massa, és desesperant...
Simplement brillant

Molt ocurrent, amb una gran dosi de surrealisme. Però mira per on no el veig sens desencaminat de la realitat, cada cop és més habitual aquest sistema de comunicació mecànica i tan desagradable.
Sobretot a l'hora de fer alguna reclamació, així amb una mica de sort t'avorreixes o et mort de fàstic.
Gairebé prenem mal amb aquest sistema de tecles; quan la veu enregistrada va per la quarta opció ja se'ns ha oblidat la primera.

Si desitja feina rentable
i amor estable,
esperi... esperi... esperi...

Saps, tinc tendència a riure sola i t'asseguro que si ja em tronxo amb la veu dels contestador, imagina si em trobo les opcions del teu missatge.

Com em passo la major part del temps volant per alguna galàxia, doncs potser no em cal marcar la clau d'accés...

Els comentaris que t'estan deixant en aquest poema no tenen desperdici.

Gràcies per les rialles; per la teva culpa encara em pixaré més de riure quan em diguin que he de prémer alguna tecla.
Una abraçada!

La meva Galàxia està ,a la 385 rotonda,
girant a l'esquerra, avans
d'arribaral primer satèlit de Plutó.
Allí les granotes,no porten sàbre,
Els tubèrculs, creixent cap dalt.
Tots els habitants, som,
"Banyetes i Dimoniets",vermellosos
o rossats, depend de l'edat.
Si desitges parlar amb nosaltres,
(som una mica entremaliats !).
has de posar el còdic de la Galàxia :@>]^*
i desprès el :-) 69 clicar !.
Un petonet. Pilar

i si desitjes tantes coses que no hi ha numeros per clicar!?!?!?!?!
em sembla que viatjaré a saturn, a veure si em poden ajudar...
la curiositat i la propia vida et fan desitjar masses coses, per sort, moltíssimes inmaterials, però que son les que et fan avançar, cap a.... La galàxia de la vida!!!!
tan original com sempre!!!!
Sílvia

1 1 2 3 5 8 13 21 .....

i visc a la galàxia: Abell 1835 IR 1916
(la més llunyana fins ara trobada)

intento no desitjar massa coses
agafo el que em donen i em senta bé
abans em cansava d'esperar
però l'esperança era verda i
se la va menjar una vaca suïssa...
ara passo les estones desitjant
que les closques dels caragols girin del revés....

Un petó!