esperarant

Llegia cartes d'amor mentre esperava el tren que li havien jurat que només passava un cop a la vida, somiava que seria la més bella i la més intel-ligent allà on la dirigia aquell tren únic, i mentre somiava sabia que mai passaria però li encantava tancar els ulls i imaginar-ho, per què les coses de l'amor duren només vint minuts quan hi influeix el factor sort, normalment la durada és de deu minuts, i amb el temps va deteriorant, però aquelles cartes d'amor que havia robat a la seva veïna, la peixatera colombiana li fascinaven, se les creia només a voltes, depén del temps que feia, no era gens precisa ella. De tant en tant, es mirava el dit gros, del peu esquerre que li deixava entreveure aquella sandàlia de color vermell de tacó, i el movia amunt i avall com si el temps d'aquesta manera passés ràpidament, i mentre esperava aquell tren que no arribaria mai, cantava una cançó d'en Serrat que detestava per què era de desamor, i així passaven les agulles del rellotge, i així ella esperava no sé què, però anava fent, i s'entretenia pensant que tot arribaria, encara que no es creia res, s'en reia de tot i d'ella la primera. Per què ella tenia la veritat absoluta, i és que els trens dels ferrocarrils sempre passen cada vint minuts.