ESPERAR L'ÚLTIM SENYAL - (VIè Concurs Arc a la Ràdio - comuniquem-nos! - Novembre - Per telègraf o telèfon)

Un relat de: Jaume Dargó
Esperar l'últim senyal


De fa temps que a les nits visc pendent de la familiar trucada d'un telèfon heretat de l'avi, un aparell gairebé fòssil i molt peculiar que reprodueix els sons d'un telègraf. En sentir la cantarella ràpida i sense compàs del tic i el tac, uns més llargs i altres més curts, tota jo sóc un neguit.

Quan despenjo l'auricular sempre escolto la veu de l'avi, un científic visionari avançat al nostre temps i un aventurer dels d'abans. A finals del segle vint va marxar per investigar un no sé què estel·lar. No ho vaig saber capir aleshores, ni ho entenc avui encara. L'últim cop que el vaig veure em va dir: «No llencis mai aquest telèfon, és especial.» Tenint en compte els avenços produïts en els darrers temps, podria veure's com una tasca gairebé inútil. És un dels primers models fabricats amb tecles i amb la connexió de clavilla, així puc canviar-lo d'endoll i d'habitació. Tot i estar més desballestat que res, encara fa servei. El fet és que les xerrades amb l'avi sempre són molt interessants. Quan li comento que algunes coses se m'escapen, em diu que en retrobar-nos ho veuré tot més clar. No ens veiem ara, no, però escric en un diari tot allò que, segons em diu, pot explicar. Són coses que ell ha vist o descobreix, sigui on sigui que s'està, un lloc imprecís. Saber on para és un misteri que em té vedat, i quan insisteixo que me'n parli, sempre diu que un dia ens retrobarem, però que de moment no me'n pot dir res.

Si no fos per les visites de les meves nétes, amb noranta abrils que carretejo poc en sabria del món real, gràcies a elles i a l'avi visc al dia. Per cert, demà hauré d'encarregar a les nenes que em comprin una nova llibreta, la que tinc s'ha quedat sense pàgines. Per sort, avui la telefonada ha estat curta. Quan amb la formalitat de sempre m'ha desitjat bona nit, he penjat i encara he pogut escriure allò que m'ha encarregat; «Posa't al llit tranquil·lament. Mentre dormis vindré a cercar-te.»

Comentaris

  • El qui[Ofensiu]
    Josep Ventura | 29-11-2015 | Valoració: 10


    vengués telèfons per parlar amb els que ja no hi son es faria d’or
    Excel-lent relat.
    JV

  • Amb imaginació[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 22-11-2015

    Amb imaginació has resolt el repte relataire d'aquest mes. Primer he pensat: és de ciència ficció, gairebé sembla l'inici d'una novel·la. Però ara que he acabat la lectura ja no n'estic gaire segura. Em caldria llegir la llibreta ;) ara que ja té el darrer missatge.

  • Preciós![Ofensiu]

    Perquè després diguin que el gènere fantàstic és de menor qualitat. Amb aquest relat de realisme màgic, construeixes una història que se't fa creïble i que et deixa amb un somriure trist al final. Felicitats Ferran! ^_^
    Edgar

  • PETITA JOIA[Ofensiu]

    Et felicito per aquesta petita joia que, gràcies a la teva imaginació, ha vist la llum. HI conflueixen màgicament el telèfon i el telegraf e la figura del difunt avi visionari i s'hi enllacen passat, present i futur amb un mestratge narratiu innegable. M'ha captivat! Molt bé! Jo també continuaré llegint-te, Jaume! Enhorabona! I gràcies pel teu comentari al meu relat.

  • F. Arnau | 18-11-2015

    M'ha agradat molt el teu relat, Jaume.
    El trobe un poc fantàstic, una mica sentimental i sobretot amb molta tendresa, però tot junt el fa molt bo.
    L'enhorabona!
    FRANCESC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume Dargó

Jaume Dargó

28 Relats

169 Comentaris

18147 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.



Un dia em varen dir Lluís, i avui et dic; gràcies Lluís per tot, ara ja pots descansar...

Sota la fosca ombra
d'un germà errant
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són pròpies
i el camí m'ha mostrat
que les passes per caminar
han de ser les meves.

Fent via he arribat
on mai hauria somiat arribar,
si ho vols, i sense gaire esforç,
tu pots venir amb mi.
Fd'AG


El darkman o en Galzeran o l'home fosc" us en parlaran del meu passat. I potser del vostre futur, també.