Cercador
Esperant l'Amor
Un relat de: Eponine7- Compartir:
Dies i nits fa que t’espero, oh, Amor.
He sortit al teu encontre a través de la foscor del bosc, en nits de pluja.
Delerosa estic per trobar-te.
He estat preparant el meu cos durant llargues jornades, per fer-hi més còmode la teva estada.
Però quan la pluja ha parat i, en el silenci, he sentit una remor, la por m’ha ofegat i he tancat les portes de la cambra del pit al meu darrere.
Ha acabat la nit i, encara tremolosa, he deixat entrar el primer raig de sol.
Amb ell, també una dolça fragància m’ha vingut a acaronar les galtes i el coll.
Hi he reconegut les petges del teu bes.
I m’he maleït de no haver-te fet entrar en el recés del meu cos quan em venies a buscar, d’amagat, en la fosca de la nit.
18/03/2003
He sortit al teu encontre a través de la foscor del bosc, en nits de pluja.
Delerosa estic per trobar-te.
He estat preparant el meu cos durant llargues jornades, per fer-hi més còmode la teva estada.
Però quan la pluja ha parat i, en el silenci, he sentit una remor, la por m’ha ofegat i he tancat les portes de la cambra del pit al meu darrere.
Ha acabat la nit i, encara tremolosa, he deixat entrar el primer raig de sol.
Amb ell, també una dolça fragància m’ha vingut a acaronar les galtes i el coll.
Hi he reconegut les petges del teu bes.
I m’he maleït de no haver-te fet entrar en el recés del meu cos quan em venies a buscar, d’amagat, en la fosca de la nit.
18/03/2003