Esperant l'Amor (II)

Un relat de: Eponine7
He sentit la teva veu que arribava pel camí.
El vent portava traces de la teva aroma càlida i suggerent.
He anat a buscar els meus millors vestits per rebre’t, i m’he pentinat els cabells perquè els veiessis de setí.
He encès, amb una guspira, una llàntia d’amor.
M’he perfumat la pell i m’he humitejat els llavis amb la rosada més fresca.
Però quan he sortit al defora, el meu estimat ja se n’havia tornat, cansat d’esperar a la meva porta.
Si hagués sortit sense ornaments a rebre’t, t’hauria trobat venint cap a mi amb les braços oberts.
I encara seria primavera.

18/03/2003

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer