Esperant...La teva resposta...

Un relat de: AnnaFenoy

És inevitable.
Una esperança incerta encisa la impaciència
però reflexiono i no actuo: potser ha passat poc temps.
Vaig jugant amb les agulles del rellotge
i m'entretenc amb l'avorriment més subtil.

Puc ja? Ja?... Segur?... vols dir?
Dubtes, desenganys, excitació, inquietud...
tot un pou de sensacions s'embassa de complexes equivocats.
Aturo el procés del pensament i continuo omplint les butxaques
amb porcions d'instants perduts.

I ara? Ara! potser ja està!
Una probabilitat sospitosa s'adequa a les sensacions més prototípiques
I de cop i volta la decisió actua pel cop d'un estímul involuntari:
sense més pauses absentes de sentit
em disposo a mirar si he rebut ...la teva resposta.

Comentaris

  • Descrius...[Ofensiu]
    cassigall blau | 28-11-2005 | Valoració: 10

    molt be, el k ens passa a tots.

    Felicitats AnnaFenoy!

  • Molt be[Ofensiu]
    AINOA | 28-11-2005 | Valoració: 9

    L'espera de una resposte sempre semble que no arriba mai i ens posa dels nervis, i més quant es prou important per nosaltres.
    U es descrit molt bé.
    Una abraçada AnnaFenoy.