Cercador
Esperant a la ciutat
Un relat de: silvia_peratalladaPasseig de Gràcia
esperant fora d'un bar
que és massa car, i no hi deixen fumar
hi sóc jo sola,
s'està fent fosc
i a la gent sembla
que no li agrada fer tard.
Em sento observada
passen amb pressa
però s'aturen, a mirar
Potser pensen què hi fa una noia
sola, en aquesta ciutat
potser s'extranyin que,
aixecant la vista de tant en tant
no aixequi el cap
i escrigui en una llibreta vella
amb un bolígraf de purpurina.
Potser miren sense veure
senten sense escoltar
ignoren que les meves lletres,
avui els hi he dedicat.
Desitjarien arribar a casa
segurament, farts de treballar.
Comentaris
-
<
> | 14-03-2006i el vent i la mica de fred ke et puja per la nuca, i al cap d'una estona el mal del genoll fart d'aguantar el teu pes, i vas notar que t'alces que voles que t'allunyes d'aquest món. i llavors és com si fossis buida. el teu interior, el teu passat, el teu voltant... com si no hi fossis en cos i visquessis lluny de tot amb la puta llibreta i el boli que no guixa. i les paraules, i el vent i la fred. (escribir me hace soñar, si no quieres que enfurezca no me bajes de esa nube)
merci pel comentari! una abraçadaa! -
Tinc una proposta per a tu[Ofensiu]Jordi Hill Montes | 11-03-2006
diguem on es aquest bar, hi quedarem i et deixare plantada amb la llibreta vella i aquest boligraf de purpurina, si el resultat son poemes ,prou s'ho val, així doncs ja quedarem.
Salut Xivi. -
Un dibuix o unes paraules o un simple pensament[Ofensiu]Nanit | 10-03-2006
A mi també m'agrada aturar-me de tant en tant uns minuts en llocs on potser hi passo tot sovint i sortir una mica de l'escenari per passar a ser l'espectador que observa i vol descobrir des d'una altra perspectiva el que m'envolta.
I és cert, a vegades la gent t'observa estranyada que puguis estar allí sense fer res, escribint o dibuixant. Però jo m'ho passo bé.
Clar que si!
Un petó
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
580994 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....