Esperances

Una família, pel que sembla, molt avinguda. Però jo no recordo en quasi cap cas haver-m'ho passat bé amb la família del meu pare. Avui, primer dia de l'any, jo me n'he anat a mig dinar. Tenia ansietat. No m'extranya. El dia 25 a la nit i el 27 de la mateixa manera, em vaig fotre farlopa. El dia després o l'altre li ho vaig comunicar a la meva P.S.I. ( procés de seguiment individualitzat) i em va fotre la bronca. El cas és que jo tinc prohibit, pel meu transtorn esquizoafectiu, consumir tòxics.
Ara em trobo davant l'ordenador i són quasi les vuit. En qualsevol moment arribarà algú de la meva família, dels que viuen amb mi.
Per fer passar l'ansietat m'he fet til.la ( m'ha donat bon resultat, encara que sovint en necessito més ), he centrat el cap i m'he trobat bé. Però, és clar, em sentia sol. Per això m'he posat a escriure aquest relat.
He encès la televisió i tot m'ha fet fàstic. Em sembla que estic en una fase de la meva vida una mica ( o força ) intranqil.la. Odio massa coses, i no pot ser que això provingui d'una veritable realitat.
Moltes vegades no recordo quin és el tema de conversa enmig d'aquesta. No sé si la meva malaltia durarà tota la vida, encara que hi ha moments que em sento animat. Però haig d'atravessar fronteres i dur a terme els meus objectius.
Ja farà quasi deu anys que pràcticament no treballo. La malaltia no m'ho permet. Haig de dir, però, que rebo una pensió de tres-cents euros al mes, amb paga doble al novembre i al juny. I guanyo quelcom de diners donant alguna classe de guitarra. En vull donar més, per mantenir una economia més sostenible. Això és el que m'he proposat de fer després de les festes. També vull començar un curs, si pot ser d'informàtica, per aprendre i per agafar el costum d'aixecar-me d'hora al matí.

Tinc problemes sexuals evidents degut a que prenc molta medicació ( 14 pastilles diàries ), no tinc pràcticament desig sexual, només em faig una palla de tant en tant. M'agradaria recuperar una part del meu desig sexual aquest 2007, però d'una manera noble. O sigui, per tenir una vida més plena. Ja sé que diuen que els homes pensen més en el sexe que les dones. Jo ho ignoro, però no vull ofendre ningú. Realment ho necessito, com moltes altres coses que tenen a veure amb la malaltia i que em fan sofrir.

En fi: feliç 2007 a tothom.


Sergi