Esperança

Un relat de: Nubada

Lenta agonia
d'una poncella
que es marceix poc a poc.

Somriure apagat,
mirada caiguda
i un rostre pàl·lid
que ha perdut color.

El dolor que ho mata tot...

A tu ha vingut
i amb fe l'aculls.
A tu ha vingut
i en els teus ulls
brilla una espurna
i diu: esperança.

Comentaris

  • Sol_ixent | 24-02-2008

    El cert és que el teu poema m'ha emocionat.

    Diu moltes coses i molt profundes, m'agrada molt. Continuaré remenant per aquí, a veure què hi trobo!

    Petons,
    Sol_ixent


    PD= Jo tinc un poema que es diu DES-Esperança... quina gràcia! :-)

  • una espurne d'esperança[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 05-09-2007 | Valoració: 10

    Bonic poema, curt, concís, encertat i penetrant. Mai podem perdre l'esperança

  • Esperança[Ofensiu]
    sants78 | 16-08-2007 | Valoració: 10

    M'estic llegint els teus poemes i dir-te que m'estan agradant molt, felicitats.
    Relats sempre permet anar fent troballes.

  • I que no es marceixi mai[Ofensiu]
    Densito | 02-08-2007 | Valoració: 10

    Aquesta espurne d'esperança, que sempre ha de ser a dins els nostre cors. Encara quan l'angoixa ens envaeixi i el futur sigui incert..

    Saluts
    Densito

Valoració mitja: 10