Cercador
Esperança
Un relat de: NubadaLenta agonia
d'una poncella
que es marceix poc a poc.
Somriure apagat,
mirada caiguda
i un rostre pàl·lid
que ha perdut color.
El dolor que ho mata tot...
A tu ha vingut
i amb fe l'aculls.
A tu ha vingut
i en els teus ulls
brilla una espurna
i diu: esperança.
Comentaris
-
Sol_ixent | 24-02-2008
El cert és que el teu poema m'ha emocionat.
Diu moltes coses i molt profundes, m'agrada molt. Continuaré remenant per aquí, a veure què hi trobo!
Petons,
Sol_ixent
PD= Jo tinc un poema que es diu DES-Esperança... quina gràcia! :-) -
una espurne d'esperança[Ofensiu]J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 05-09-2007 | Valoració: 10
Bonic poema, curt, concís, encertat i penetrant. Mai podem perdre l'esperança
-
Esperança[Ofensiu]sants78 | 16-08-2007 | Valoració: 10
M'estic llegint els teus poemes i dir-te que m'estan agradant molt, felicitats.
Relats sempre permet anar fent troballes. -
I que no es marceixi mai[Ofensiu]Densito | 02-08-2007 | Valoració: 10
Aquesta espurne d'esperança, que sempre ha de ser a dins els nostre cors. Encara quan l'angoixa ens envaeixi i el futur sigui incert..
Saluts
Densito
Valoració mitja: 10
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Quan falta? (nanorelats)
- Missatge a una ampolla (nanorelats)
- Cargol treu banya
- Una vella amistat
- El llapis vermell (onzena desena de nanorelats)
- Faig cara de castellana
- I ja en van 100 (nanorelats)
- En despertar, el dinosaure encara hi era (nanorelats)
- Amb lletres de pal (nanorelats)
- On vas?
- Carícies (nanorelats)
- Molt més que quatre sentits
- Nadal de la infantesa, Nadal d'avui
- Enamorat de la mestra (i altres nanorelats)
- Taaaat! (nanorelats)