Esperança?

Un relat de: Bonhomia

El món i l'univers es desfan. I no tan a poc a poc. Igual que nosaltres. Ja vam néixer sense una essència sòlida. Lògicament també morirem així.
No valen les esperances. Arriben els déus enterramorts. També moriran els propis déus.
Aquest món és com un cony. Quan hi entres ja no en pots sortir. Però tots els orgasmes són en va, doncs no dónen fruïts. Som autèntics zombies.
La destrucció s'escampa. No temem res. Però si ens adonéssim del que està passant prefeririem ser morts a entregar-nos al futur.
Ja no és la consciència la que porta la batuta. S'han acabat els ideals, els sistemes, el cel, l'infern, la Lluna, Mart, el budisme, el reiki, les evasions, l'ecologia sostenible ( per descomptat ),... i d'això de l'ecologia sostenible en podríem fer una metàfora. Nosaltres estem fets de matèria natural, encara que estiguem contaminats. No ens preocupem per nosaltres mateixos! Com podem atrevir-nos a dir que ens preocupem pel món? No. Comencem per nosaltres. Nosaltres som l'ecologia que hauria de ser sostenible. I ja no parlem de la moral... entre una cosa i l'altra qualsevol es fa un embolic i on anem a parar? A la corda fluixa, el món.
Tenir els ulls oberts no serveix per res...

Comentaris

  • Jo tmb u he pensat algún cop.[Ofensiu]
    eternasomiadora | 06-07-2007

    El teu relat m'agrada jo tmb u penso a vegades ke fem aqui? Per a que tants ideals i tantes coses? si despres algu fa que s'en vagin a la merda, es aquest món ke es pudreix poc a poc potser la gent hauria de començar a mirar més per ella mateixa.

  • aaa | 04-07-2007

    nomès queda fer un petit exercici de prioritats i descobrir que cap de nosaltres pinta res en aquesta merda d'encarnació que ens ha tocat viure, i tan sols resta introduir-se dins la societat, riure quan mes millor, fornicar com conills i esperar que, un cop morts, no ens toqui tornar a repetir...

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.