esperança

Un relat de: quinohiveu

Quan era a la presó
el que més m'agradava
no era pas passejar
pel pati, tot sol,
quan estava castigat.

M'agradava fer-ho, però,
sobretot, els dies de pluja...
Quan ja sortia el sol
vorejava els tolls
i hi veia reflectits
els núvols, el sol,
les parets de la presó...
De tant en tant hi veia
algun moixó que anava
d'un costat a l'altre del toll.

El més bonic de tot,
però, era, esmorteït per
l'aigua bruta i el
ciment gris del terra,
veure-hi el blau del cel.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

quinohiveu

96 Relats

61 Comentaris

82933 Lectures

Valoració de l'autor: 7.50

Biografia:
QUI NO HI VEU és un projecte poètic que s'ha desenvolupat en la xarxa per mitjà de l'edició en aquest web, i que es continua desenvolupant en http://www.lamevaweb.info/quinohiveu.

Tots els poemes publicats en aquest web han estat extrets de "teoria del fracàs" i "nu dry" i fragmentàriament de "no et preocupis pas, que em moriré".

Altrament, l'acció segueix la seva via --altres vies-- amb altres reculls, com per exemple amb els ja publicats "per al meu amic", "nu dry (boadas mix)", "lubricidi" (editat a: http://www.valladolidwebmusical.org/escritos/lubricidi) i algun altre que veurà la llum o la fi ben aviat o ben tard.