Esperança...

Poc a poc reflexiono,
que es el que queda de nosaltres?
on hem anat a parar?
on estan aquells moments que tant ens divertíem?
els anys van passant i no estic al teu costat.

Perquè vaig allunyar-me de tu per desprès penedir-me?
Perquè ho vaig fer si ens estimàvem?
Avui t'he tornat a veure
i he sentit algo especial,
una mirada?
una paraula?
un petó?
no se exactament que ha sigut però m'ha recordat lo molt que ens vam estimar.

Què em passa?
Estic amb el mòbil a la mà esperant que m'arribi un missatge, una trucada que mai arribarà per dir-me que m'enyores, que sense la meva presència al teu costat et sents vuit, et sents incomplet i que res no té sentit.
Diuen que l'esperança es l'últim que es perd,
i jo encara tinc aquesta esperança de tornar am tu.