Esperança

Un relat de: Lengar

Rostres plonarers t'envaiexen
tot s'atura i s'omple de gris
fins la flor més bella és assasina
socarrimat cor que rogeix temerós
contra huracà d'actes injustos
rebel·la't i crida,¡oh noble ànima!

Deixa terrenals il·lusions
eleva't,
aixeca el vol
i pregona llibertat
crida pels esclaus
dona veu als somnis muts
dona llum als adictes
escalfa els cossos nus.

No fallis, passatgera
mare de fills errants
aliment d'afamats
somriure de pobres
lluitadora de pobles oprimits
aixeca la pau, ta bandera
omple de joia cor d'infants
que vegin el futur
amb nous ulls i somriure
guerrer sense armes
sa cor i confusa fe
obre ta vida a pagans
i descubreix-lo's la felicitat!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Lengar

64 Relats

98 Comentaris

78509 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Vaig nèixer a barcelona al 85, porto escrivint des de fa uns 3 amys, va ser una época difícil de la meva vida, i la poesia va ser una bona sortida per als meus sentiments.
Actualment continuo escrivint per a fugir dels problemes, i ho recomano a tothom.
La meva poesia es lliure, potser no està massa ben estructurada, però està carregada de sentiments i espero que us pugui arribar allò que he intentat plasmar paraula rera paraula.

Agraeixo a tots els que m'escriviu comentaris, m'encanta saber que penseu del que escric, les vostres paraules són com regals de nadal per a l'infant poeta que porto dins, realment, gràcies a tots.

Lengar