esperança arraulida

T'escric un sentiment,
perquè hi sóc sol,
hi sóc sol al soc,
arraulit del vent.

T'escric una llàgrima,
perquè no hi és, l'alba,
fa fred, la carn malva
crida, d'escalfor tan àrida.

Fa fred al cel,
i fa fred al sostre,
és on penjo lo nostre,
de massa temps anhel.

Branquillons molls,
no us mogueu gens,
no parpellegeu més,
no sóc pas jo qui em moc?

Immòbil, quiet,
capturat en un instant,
només per si de tan en tan,
passés, tornés.

Toca adormir-me ja,
clareja i em fa por el sol,
que m'escalfa,
i tot l'amor se'm fon.