Espera

"Espera desesperant-se i sense raó d'esperar. Ofusca la mirada i no entén la obscuritat.
Des de petits que hem pressentit que en la foscor res és el que sembla, perquè tot aparenta, i res és concret.
Perd la seva miradad'esperança en la visió absurda d'un "no veure res".
Pressent que neix l'angoixa interna...
...que la durà implacablament a la malencolia.
Oblida el seu objectiu.
Cau en la filosofia incerta d'intentar entendre's a si mateixa... sense por d'enfonsar el seu centre.
Una llàgrima és víctima de l'absència de racionalitat i la companyia d'un estat emocional.

Somriu...
...intentant respondre's, al que mai s'ha preguntat.
Tantmateix no és estrany l'esbós d'un somriure que algú descobreix que, després de tot, ser infeliç també aporta felicitat."