Espera engrescadora

Em giro cap al teu cantó del llit i no hi ets. Amb les mans vaig resseguint l’espai vuit entremig dels llençols i començo a imaginar-te i viure el teu cos. Primer t’acarono el coll, tot seguit vaig baixant i resto quieta en el teu pit. Gairebé no tens pèls; jugo amb els dits fent petits cercles en els teus mugrons; no t’agrada gaire, però a mi si i em deixes fer. Segueixo baixant, m’admira el teu ventre quasi pla a tocar la seixantena. No m’entretinc gaire, tinc pressa per arribar al bosc del teu pubis i saltar la frontera que marca el límit. Ja gairebé estic, al teu membre rígid li entren les presses, mentrestant les meves mans corren cap al meu cos per alleugerir el desig que la teva absència no pot.
Crido el teu nom diversos cops mentre el desig esclata.
Falten tres dies pel teu retorn i res de tot això serà així, potser tot el contrari, després d’un mes d’absència, prendràs el meu cos amb una vehemència semblant a la d’anys enrere, i la meva humitat et rebrà a l’hora que a cau d’orella et xiuxiuejaré tot el que t’estimo i t’he trobat a faltar fins a quedar adormits i entrelligats amb els cossos suats.