Espectre

Un relat de: Daedel

No som res, som ombra
Esperit buit que viatja
Comdemnat a una missió
Que no se si puc complir.
Com espectre que vaga
Pels tortuosos camins
D'una condemna eterna.
No trobar cap descans
No tancar els ulls cansats
Es el meu càstig,
Ànima buida i en penombra,
Et cerc donzella,
I exhaust per aquesta recerca,
Que no dona cap fruit,
Em dol la soletat.
A tu, l'única que pot
Tornar-me la pau.
A tu, de qui la sola presència
Em perdé en aquesta nit.
A tu, a qui cant
Amb la meva veu, el meu alè,
Gèlid silenci que no es mes
Que aire en l'aire.
A tu t'invoc, donzella,
i no respons la meva crida
i no respondràs la meva crida

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: