Espai sense fam

Un relat de: Mena Guiga
En aquella cafeteria (hi havia qui en deia 'granja')...s'haurien errat?

"ESPAI SENSE FAM"

Alguns clients varen advertir de l'equivocació, volent ajudar.

Però passaven dies i no es rectificava.

-"Espai sense fum", no? Una lletra cal canviar!- algú més perfeccionista insistia.

Però qui regentava el local traspassat, dues germanes bessones d'ulls que semblaven els de les orades, van exclamar a l'uníson:

-No pas! És el que és: la zona on qui pateix fam hi pot fer cap.

Uns quants van començar a preguntar-se com podien permetre's que sensesostres, rodamóns i algun boig tingués la possibilitat d'entaular-se i treure el ventre de pena amb un esmorzar gratuït servit amb un somriure. Algunes persones assídues de l'establiment no podien evitar fer-hi mala cara. Inadmissible. Deixaren d'anar-hi.

Mantenir la cafeteria va ser una empresa dificultosa durant bastant de temps per a l'Emma i la Gemma. El negoci sotsobrava. Elles, amb tot, no eliminaven l'espai sense fam.

Un dia, finalment, van haver de tancar. No sortien, els números.

Quan era tot el contrari: en una dimensió paral·lela esdevenien riquíssimes. Un 'espai sense fam' era garantia segura, el cel guanyat. No ho feien pas per allò. Ho feien perquè creien que enlloc s'han de tenir fums.

Comentaris

  • Saps...[Ofensiu]
    Montseblanc | 10-02-2018

    ...el que fa més mal del teu escrit? No és pas el capitalisme, ni que hi hagi gent passant gana... És aquesta gent que deixa d'anar a la cafeteria perquè donen menjar als que no en tenen. Perquè és veritat, som així, i fa mal haver de reconèixer això.

  • Crua realitat[Ofensiu]
    Rosa | 09-02-2018 | Valoració: 10

    Difícil combinació capitalisme i solidaritat desinteressada. Un tema que ens passa a molts. Un poema dolç i realista, enhorabona.
    Rosa.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

768 Relats

807 Comentaris

252534 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.



L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Des del 2012 fins enguany (som el darrer dia de gener del 2016) puc ser una novel·la que qui sap si en una altra existència escriuré, des de la ficció, l'amor, l'humor i una certa exageració. Agraint els personatges que hi han tingut cabuda.
Això depèn de l'energia que em toqui tenir: si és d'aire, costarà més, i si és amb un toc de foc, com ara, igual. La caloreta és per pendre-la al pati com una sargantaneta d'hivern i el vent per envolar el que es vulgui.

Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com