Esma-perfecte

Un relat de: aleshores

Va deixar el llibre del cordovès Sèneca; només els forts poden ser castigats per la senzilla raó que són capaços de sobreviure a l'adversitat i l'infortuni deia la pàgina, o quelcom semblant.

S'havia estat consumint, sense adonar-se'n, portat per l'huracà dels desficis més increïbles i inversemblants, però ara tenia encara la força, -d'on li venia? -per revoltar-se.

A la vora del traspàs, havia vist una imatge a l'altra riba d'un riu que li somreia i el guiava; pujaven petits turons sense esforç com en un somni despert; a estones unes ales l'empenyien cap a la sina de la imatge borrosa, com la del nen que encara no fixa ben bé la vista.

Després s'acaronava a ell mateix, de ben petit; s'emocionava en ser capaç d'emocionar-se amb el pensament transparent i la candidesa de l'infant; en pensar, ja en aquelles hores tan primerenques, quina ma tan generosa podia tenir cura gratuïta d'ell, passant-li la ma pels seus cabells tan lluents: no sabia que era simplement un nen i, rialler o trist, era important.

Es va recuperar i assolí una conducta, que deixava esmaperduts a qui l'havien conegut; cap inconvenient per dur que fos, el feia trontollar, superava les adversitats, sense descans abusava de la seva força; retreia als altres ser tan indolents, exigia i maldava per fer més, per estalviar més, per aconseguir més, per treballar més; no deixava mai cap cosa a la improvisació, se sotmetia a intenses jornades de treball per ajudar els seus. Va oblidar els seus noms, ja no els coneixia, eren una causa justa per a la seva satisfacció més íntima.

S'havia quedat sol al mon perfecte, els amics l'havien deixat per impossible: no resistien la seva sublim perfecció, pensava. Tot just a la fi va comprendre que fora d'ell hi havia altra gent fent el seu mateix camí; baixà del núvol i just abans del precipici s'embarcà amb ells.

Comentaris

  • Leela | 09-07-2007

    Un bon relat però que, pel meu gust, podia haver estat més extens. Entre el darrer paràgraf i l'anterior la història sembla precipitar-se (no sé si és que era un repte amb limitació de paraules). Vigila amb algun accent (món, mà).
    No sé si em creuras si et dic que m'he llegit tots els relats que has escrit i veig que mostres un gran ventall: poesia eròtica, reptes, ... i una passió per Ulisses (?).
    M'agrada com escrius. Gràcies doncs pels teus relats.

  • Merlinha | 05-11-2006

    No té donat un deu pequè em sembla que pots fer-ho molt millor. Diga'm perfeccionista !!!
    ;-)

  • M' ha agradat molt[Ofensiu]
    Merlinha | 05-11-2006 | Valoració: 8

    M' ha impactat la senzilla amb la que arribés al tema del perfeccionisme. Concret, amb un bon vocabul.lari, just. Ni una paraula de més ni de menys. Formalment, em sembla gairebé perfecte.
    A nivell de contingut, el llaç final ha estat genial.

    Felicitats !!!!

  • hola![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 04-11-2006 | Valoració: 10

    Petita però intensa reflexió sobre la perfecció i la duresa de les persones. Sempre he pensat que les persones perfeccionistes mai no poden ser felices. Igualment, les persones que s'endureixen davant les adversitats fins al punt màxim, mai podran ser-ho completament i, al final, se sentiran soles.
    Bé, això és el que jo he extret del teu relat (és subjectiu!) que m'ha agradat força perquè crec que diu més del que diu.

    Petons!!