ESGLÉSIA VELLA DE SANT VICENÇ DE CASTELLOLÍ.

Componien en aquesta ocasió el dream team ; el Feliu Añaños i Masllovet, el Tomàs Irigaray Lopez, i l'Antonio Mora Vergés; l'anomenada església vella de Sant Vicenç, és visible des de molt lluny, i això disculpa l'absoluta manca de senyalització quan al seu accés.

Abandonat el Castell i la primera església de Sant Vicenç, com a conseqüència del paper que havia jugat en la resistència front les tropes castellanes, va caldre edificar una segona església parroquial que fou bastida el 1705, a mig pendent entre el castell i l'actual poble.

Es tracta d'un edifici barroc del segle XVIII d'una sola nau amb creuer, amb tres capelles per banda i campanar de torre.

Féu les funcions d'església parroquial, en substitució de Sant Vicenç del castell, fins la guerra civil, moment en que la seva estructura fou molt malmesa.

Tenia retaules i pintures de l'època barroca (les pintures al fresc fetes per un pintor francès que passà ocasionalment pel lloc).

Situada al costat del Cementiri Municipal, actualment fa funcions de magatzem.

Actualment hi ha una nova església de Sant Vicenç - la tercera - aixecada el 1940, per tal de substituir la malmesa església parroquial, l'actual temple és edifici de caire noucentista d'una nau amb absis i un porxo que precedeix l'entrada al temple, fet tot ell de maó. Esperem - tot i que sembla que els vents bufen en direcció contraria - que s'acompleixi allò de a la tercera va la vençuda.

Es manté l'estructura de ciutat lineal de Castellolí, - ara amb caràcter quasi suburbial - , històricament el poble havia anat creixent estirant -se - fins on va ser possible- al costat de l'antiga carretera N-II que el creuava pel mig i havia de superar una sèrie de revolts i desnivells que feien molt difícil i perillós el recorregut (pujada de Sant Sebastià, o els coneguts revolts de Can Llucià); en el període 1971-75 el trajecte antic va ser gairebé suprimit del tot: la carretera, autovia des de la dècada del 1990, ara anomenada A-2, fa una travessia exterior al poble. La marxa de la carretera ha comportat una davallada econòmica notable.

A l'extrem de llevant del terme hi ha la major part dels túnels del Bruc, que salven el coll del Bruc (620 m).

© Antonio Mora Vergés