Cercador
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA. VILAMACOLUM. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésLa Montse Coromina Soler retratava l’església dse Vilamacolum, advocada a Santa Maria, la descripció tècnica ens diu que és és un temple romànic d'una sola nau, amb absis semicircular.
Santa Maria de Vilamacolum fou bastida en dues etapes ben diferenciades (una al segle XI i l'altra als segles XII i XIII), i posteriorment fortificada. La part més primitiva de l'església correspon a la capçalera i a un curt tram de la nau a l'extrem de llevant; els murs de la resta de la nau pertanyen a un moment més avançat del romànic. Al frontis o la façana de ponent hi ha la portalada, la forma rectangular de la qual és producte d'una reforma dels segles XVII i XVIII. Sobre la façana es dreça un campanar d'espadanya, format per tres pilastres quadrangulars de carreuada. El mur frontal és fet de carreus grossos ben escairats i té un sòcol poc destacat amb el mateix tipus de material. La volta de creueria de la nau, d'estil gòtic tardà, pertany a una reforma dels segles XV o XVI.
L'any 1973 els arqueòlegs Miquel Oliva i Mercè Ferré localitzaren un enterrament amb lloses, d'època alt-medieval, situat al costat del mur de l'església, que quedà sense publicar. Aquesta sepultura podria pertànyer al cementiri alt-medieval. Posteriorment, entre el 1978 i 1979 s'hi realitzaren unes importants obres de restauració a càrrec del Servei Tècnic de la Diputació de Girona dirigides per l'arquitecte Joan Mª de Ribot, en les quals s'eliminaren totes les estructures de fortificació que l'emmascaraven i que li havien valgut la classificació de BCIN.
L'any 1999 va ser objecte d'una intervenció arqueològica, en motiu de les obres d'enllumenat del temple, que no va permetre documentar cap tipus de vestigi. El seu estat de conservació és regular, degut a que l'esmentada restauració de l'edifici va malmetre considerablement l'aspecte original del temple i va eliminar les estructures de fortificació.
Etimològicament és dubtós si el topònim Vilamacolum ve de villa Mucuruna (nom personal germànic) o de villa Mucronia (nom llatí), segons Aebischer Topon. 16. Ens inclinem a admetre com a més probable la primera procedència. Les formes documentades a l'alta edat mitjana, citades per Aebischer són: Villa Mucroni (a. 974), Villa Mocrono (a. 982), Villa mocoronu (a. 1017).
La façana em feia recordar l’església de Sant Miquel de Terradelles, i al Jaume Codina i Obradors q.e.p.d
Santa Maria de Vilamacolum fou bastida en dues etapes ben diferenciades (una al segle XI i l'altra als segles XII i XIII), i posteriorment fortificada. La part més primitiva de l'església correspon a la capçalera i a un curt tram de la nau a l'extrem de llevant; els murs de la resta de la nau pertanyen a un moment més avançat del romànic. Al frontis o la façana de ponent hi ha la portalada, la forma rectangular de la qual és producte d'una reforma dels segles XVII i XVIII. Sobre la façana es dreça un campanar d'espadanya, format per tres pilastres quadrangulars de carreuada. El mur frontal és fet de carreus grossos ben escairats i té un sòcol poc destacat amb el mateix tipus de material. La volta de creueria de la nau, d'estil gòtic tardà, pertany a una reforma dels segles XV o XVI.
L'any 1973 els arqueòlegs Miquel Oliva i Mercè Ferré localitzaren un enterrament amb lloses, d'època alt-medieval, situat al costat del mur de l'església, que quedà sense publicar. Aquesta sepultura podria pertànyer al cementiri alt-medieval. Posteriorment, entre el 1978 i 1979 s'hi realitzaren unes importants obres de restauració a càrrec del Servei Tècnic de la Diputació de Girona dirigides per l'arquitecte Joan Mª de Ribot, en les quals s'eliminaren totes les estructures de fortificació que l'emmascaraven i que li havien valgut la classificació de BCIN.
L'any 1999 va ser objecte d'una intervenció arqueològica, en motiu de les obres d'enllumenat del temple, que no va permetre documentar cap tipus de vestigi. El seu estat de conservació és regular, degut a que l'esmentada restauració de l'edifici va malmetre considerablement l'aspecte original del temple i va eliminar les estructures de fortificació.
Etimològicament és dubtós si el topònim Vilamacolum ve de villa Mucuruna (nom personal germànic) o de villa Mucronia (nom llatí), segons Aebischer Topon. 16. Ens inclinem a admetre com a més probable la primera procedència. Les formes documentades a l'alta edat mitjana, citades per Aebischer són: Villa Mucroni (a. 974), Villa Mocrono (a. 982), Villa mocoronu (a. 1017).
La façana em feia recordar l’església de Sant Miquel de Terradelles, i al Jaume Codina i Obradors q.e.p.d
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5408082 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.