Cercador
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT VICENÇ. MAIÀ DE MONTCAL. LA GARROTXA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Melcior Badosa Torras publicava a ‘ Sant patrimoni’ una magnifica fotografia del temple parroquial del poble de Maià de Montcal, a la Comarca de la Garrotxa, a la provincià de Girona. de Catalunya, la darrera ‘colònia d’Europa’.
Coincidint amb el mil•lenari de la primera cita documental del temple, l’Any 1978 fou restaurada. La construcció romànica que ha arribat fins els nostres dies és del segle XII.
La descripció tècnica ens explica : edifici d'una sola nau amb volta de canó apuntada i capcer semicircular. Una cornisa, que ressegueix tot l'edifici, marca l'alçada de l'església avanç del seu realçament.
A ponent i damunt la porta principal hi ha un campanar que no és de la construcció original sinó que es va fer en la fase d'ampliació aprofitant una part de l'espadanya original; és de secció quadrada amb teulat a quatre vessants i obertures d'arc de mig punt per les campanes.
Porta Situada al mur de ponent i formada per arcs en degradació, llum rectangular, llinda i timpà llis, tot protegit per un guardapols semicircular. La porta guarda el forrellat fet de ferro forjat que probablement és coetani a la construcció del temple. Els dos batents de la porta estan recoberts completament per planxes de ferro subjectats i reforçats per claus; al centre es troba el passador que té l'extrem amb forma de cap de serp i les anelles que l'aguanten estan decorades amb motius de cercles
El perímetre de l'absis és recorregut per un fris sustentat per cinc mènsules esculturades que representen: un cap d'home, una gran fulla amb els nervis molt marcats, fulles d'acant, un home portant quelcom a les espatlles i un àngel amb les ales esteses.
Quan al topònim el diccionari català valència balear, s’hi refereix c om : MONTCALB , Poblet agregat al municipi de Canet d'Adri, i entén que evoluciona etimològicament del llatí, monte calvo, ‘muntanya pelada’.
Una segona hipòtesis, del tor versemblant, defensa també la procedència llatina, però en aquest cas de PODIUM ( Puig), CALCARIUM ( calç ), Puig de calç.
Sou pregats de dir-hi la vostra – defensem el dret a discrepar, i per tant a decidir – a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Coincidint amb el mil•lenari de la primera cita documental del temple, l’Any 1978 fou restaurada. La construcció romànica que ha arribat fins els nostres dies és del segle XII.
La descripció tècnica ens explica : edifici d'una sola nau amb volta de canó apuntada i capcer semicircular. Una cornisa, que ressegueix tot l'edifici, marca l'alçada de l'església avanç del seu realçament.
A ponent i damunt la porta principal hi ha un campanar que no és de la construcció original sinó que es va fer en la fase d'ampliació aprofitant una part de l'espadanya original; és de secció quadrada amb teulat a quatre vessants i obertures d'arc de mig punt per les campanes.
Porta Situada al mur de ponent i formada per arcs en degradació, llum rectangular, llinda i timpà llis, tot protegit per un guardapols semicircular. La porta guarda el forrellat fet de ferro forjat que probablement és coetani a la construcció del temple. Els dos batents de la porta estan recoberts completament per planxes de ferro subjectats i reforçats per claus; al centre es troba el passador que té l'extrem amb forma de cap de serp i les anelles que l'aguanten estan decorades amb motius de cercles
El perímetre de l'absis és recorregut per un fris sustentat per cinc mènsules esculturades que representen: un cap d'home, una gran fulla amb els nervis molt marcats, fulles d'acant, un home portant quelcom a les espatlles i un àngel amb les ales esteses.
Quan al topònim el diccionari català valència balear, s’hi refereix c om : MONTCALB , Poblet agregat al municipi de Canet d'Adri, i entén que evoluciona etimològicament del llatí, monte calvo, ‘muntanya pelada’.
Una segona hipòtesis, del tor versemblant, defensa també la procedència llatina, però en aquest cas de PODIUM ( Puig), CALCARIUM ( calç ), Puig de calç.
Sou pregats de dir-hi la vostra – defensem el dret a discrepar, i per tant a decidir – a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5430619 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ