Cercador
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA D'OSSERA
Un relat de: Antonio Mora VergésAssolíem la visió d’Ossera, d’aturonat a 1 250 metres d’altitud, a l'interfluvi de la vall d'Ossera i el torrent de la Collada, al vessant N del coll de Vernús, al massís de Port del Comte. Aquest antic poble està integrat avui al municipi de la Vansa i Fórnols.
El topònim faria referència per alguns al caràcter amagat i recondit de l’indret, altres defensen la seva procedència del llatí ‘hordeum’, ordi.
Li hauria agradat particularment d’acompanyar-nos en aquesta ocasió a l’Antonio Mora Vergés; ens havia explicat la seva relació professional i d’amistat amb els membres d’una família que en son originaris.
Quantes petites històries – que formen la història recent d’aquest indrets – descansen hores d’ara en fossars llunyans, al Barcelonès, Vallès, Baix Llobregat,... ?.
Del passat , que deixava la població quasi deshabitada als anys 50 del segle XX , en resta l’església parroquial dedicada a Sant Quirze i Santa Julita , de la que en té cura - segons dades del Bisbat - Mossèn Ramon Anglerill Vilar ; Nascut a Olvan [ El Berguedà Jussà ] , el 10 de gener de 1938, que rebé els ordres sagrats l’any 1962.
De l’edifici religiós, qualificat pel que fa a l’estil ‘d’obra popular’, poca cosa a dir : datat en els segles XVII – XIX , amb contraforts laterals, està literalment enganxat per la part posterior a un altre edifici, i únicament la façana coronada per un campanar de dos ulls desiguals ens evoca la seva destinació.
No trobava els goigs d’aquest església i si els de Campllong cercant per internet http://algunsgoigs.blogspot.com/search?q=Quirze
El present d’Ossera en termes històrics, és foc nou.
En el record restarà per sempre que foren les dones d'Ossera, de les darreres – sinó les darreres - en abandonar la venda ambulant per l'Urgellet de productes com la trementina i l'oli d'avet.
Més enllà de fer esment del castell d'Ossera, documentat el 1107 quan Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, l'infeudà a Galceran de Pinós, ens agradaria tenir amb nosaltres al company enyorat de l’Antonio Mora Vergés. Sens dubte així, sabríem una mica de la oblidada història d’aquest bell indret-
Com sempre, tant pel que fa als Goigs – si existeixen – com a completar la historia d’Ossera, us deixem el nostre e.mail coneixercataunya.com
El topònim faria referència per alguns al caràcter amagat i recondit de l’indret, altres defensen la seva procedència del llatí ‘hordeum’, ordi.
Li hauria agradat particularment d’acompanyar-nos en aquesta ocasió a l’Antonio Mora Vergés; ens havia explicat la seva relació professional i d’amistat amb els membres d’una família que en son originaris.
Quantes petites històries – que formen la història recent d’aquest indrets – descansen hores d’ara en fossars llunyans, al Barcelonès, Vallès, Baix Llobregat,... ?.
Del passat , que deixava la població quasi deshabitada als anys 50 del segle XX , en resta l’església parroquial dedicada a Sant Quirze i Santa Julita , de la que en té cura - segons dades del Bisbat - Mossèn Ramon Anglerill Vilar ; Nascut a Olvan [ El Berguedà Jussà ] , el 10 de gener de 1938, que rebé els ordres sagrats l’any 1962.
De l’edifici religiós, qualificat pel que fa a l’estil ‘d’obra popular’, poca cosa a dir : datat en els segles XVII – XIX , amb contraforts laterals, està literalment enganxat per la part posterior a un altre edifici, i únicament la façana coronada per un campanar de dos ulls desiguals ens evoca la seva destinació.
No trobava els goigs d’aquest església i si els de Campllong cercant per internet http://algunsgoigs.blogspot.com/search?q=Quirze
El present d’Ossera en termes històrics, és foc nou.
En el record restarà per sempre que foren les dones d'Ossera, de les darreres – sinó les darreres - en abandonar la venda ambulant per l'Urgellet de productes com la trementina i l'oli d'avet.
Més enllà de fer esment del castell d'Ossera, documentat el 1107 quan Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, l'infeudà a Galceran de Pinós, ens agradaria tenir amb nosaltres al company enyorat de l’Antonio Mora Vergés. Sens dubte així, sabríem una mica de la oblidada història d’aquest bell indret-
Com sempre, tant pel que fa als Goigs – si existeixen – com a completar la historia d’Ossera, us deixem el nostre e.mail coneixercataunya.com
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407155 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.